A la tres
Puigdemont, detingut
“Just quan es compleix un any de la seva detenció, el 130è president continua interpel·lant Europa
La notícia ens va deixar a tots glaçats. “Puigdemont, detingut a Alemanya.” Demà farà justament un any, a les 11.17 del matí del dia 25 d’abril, el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el de l’1-O, va ser detingut a Alemanya quan tornava, per carretera, d’un viatge a Finlàndia. Detingut, traslladat a la presó de Neumünster, al nord d’Hamburg; en llibertat condicional al cap d’uns dies i, quatre mesos després, en llibertat definitiva i de tornada cap a Waterloo. La premsa espanyola –i part de la catalana– es va haver de menjar amb patates els titulars del dia (alguns van ser espectaculars, donant-lo ja per jutjat i condemnat a Espanya; no els reproduiré per estalviar-los la vergonya), el jutge Llarena es va haver d’empassar l’euroordre de detenció (quin ridícul, marededeu) i va quedar clar que ni rebel·lió, ni sedició, ni res que s’hi assembli. Puigdemont deixava clar que l’exili era una bona estratègia. Una bona estratègia que posa en evidència (encara més, si és possible) la barbaritat que és aquest judici que estem vivint al Suprem. A qui jutjarien, ara, si tots haguessin marxat? Un any després de la seva detenció, Puigdemont és viu, políticament parlant (tant, que fins i tot Arrimadas li reconeix la legitimitat anant-lo a veure a Waterloo), planta cara (si cal, també al PDeCAT) i té corda per a estona. No només perquè no para d’anar d’un país a l’altre internacionalitzant el cas català (em fa l’efecte que en els propers dies sabrem de nous viatges seus) i perquè ha posat en marxa el Consell de la República implicant-hi tots els exiliats, sinó perquè ara va i decideix presentar-se com a cap de llista a les eleccions europees. Veient els titulars de la premsa espanyola el dia que ho va anunciar (Puigdemont no podrà prendre possessió, no gaudirà d’immunitat, serà detingut...) no em vull ni imaginar com devia caure la notícia a Madrid. Ho intentaran tot, perquè no se’n surti. I perquè, a diferència de Ruiz Mateos, ell no només no pugui prendre possessió sinó que acabi a la presó amb qualsevol altre argument. Suposo que Puigdemont ho sap. Però ha decidit continuar interpel·lant Europa. Ni que sigui a costa seva.
