Full de ruta
Camí a la República
La distància és molt més que una qüestió de quilòmetres. Entre dos punts separats, hi ha un buit que a vegades costa de suplir o que, si més no, no es pot suplir només prenent velocitat i intentant accedir a allò que tenim lluny. El president Carles Puigdemont està a centenars de quilòmetres de casa seva. I aquesta llunyania no es pot comptar a cop de quilometratge. És una distància obligada, imperativa, que fa mal i que ve motivada per una altra distància: la que ens separa d’una societat democràtica plena. Per escurçar distàncies, Rai López, un activista de les Terres de l’Ebre, ha iniciat el que ell mateix ha batejat com el Camí a la República. Cansat de la repressió de l’Estat espanyol, ha decidit emprendre una marxa a peu fins al cor d’Europa per denunciar el judici polític que vivim i exigir la implementació de la República Catalana. Diumenge va emprendre la marxa des de la Catalunya del Nord, a Cervera de la Marenda. Durant més d’un mes, cada dia preveu caminar una trentena de quilòmetres, recollir firmes i anar fent parada a les principals ciutats, prioritzant, diu, aquelles que han tingut una simbologia especial a llarg de la història catalana. L’objectiu es completar a peu un recorregut de més de 1.200 quilòmetres. Està previst que per Setmana Santa arribi a París, des d’on emprendrà la marxa cap a la Casa de la República a Waterloo, on esperen ser rebuts per Puigdemont i els altres polítics exiliats. Els volen donar el seu suport i fer-los sentir que la distància amb els nostres a vegades s’escurça. Després, López i la gent que ja l’ha començat a acompanyar partirà cap al Parlament Europeu, on romandran indefinidament fins que es compleixin les seves dues reivindicacions: que Europa forci la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre l’autodeterminació de Catalunya i la intervenció del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg en el judici al procés. El camí de Rai López no són els 1.200 quilòmetres que farà a peu. Va molt més lluny.