El debut de Cayetana

Les campanyes electorals sempre són un repte per a les redaccions periodístiques, perquè ens obliguen a multiplicar els horaris laborals i ens exigeixen un esforç suplementari d’imaginació per no fer el mateix de sempre. L’any 2006, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, l’economista Xavier Sala Martín va publicar en un diari català un seguit d’entrevistes molt exigents amb els candidats. Descol·locats amb les preguntes, alguns es van aixecar a mitja entrevista, no sense haver quedat una mica en evidència. El qüestionari, destinat a comprovar la qualificació i el coneixement dels aspirants, incloïa preguntes com aquestes: Coneix la primera estrofa del Virolai? Sap com acaba El zoo d’en Pitus? Fa angúnia imaginar la candidata del Partit Popular per Barcelona en les properes generals, Cayetana Álvarez de Toledo, exposada a aquell qüestionari provocador. Especialment després d’haver sentit com deia públicament que no parlar català dona sentit a la seva candidatura. Sens dubte, davant d’aquell examen de coneixements, la Cayetana donaria respostes més buides i imprecises que un guàrdia civil contestant a les defenses dels presos polítics. És clar que té tot el dret del món a presentar-se i a defensar el seu presumpte programa. I nosaltres, dret a criticar-la.

Per exemple, quan afirma que el 23-F, l’intent de cop d’estat perpetrat el 1981 per una colla de militars, va ser menys greu que el Procés perquè aleshores ningú va fer manifestacions a favor dels colpistes ni en va demanar l’indult. Això sí, la Cayetana no parla de la reducció de penes de què van gaudir els condemnats, no parla de la gàbia d’or de Tejero. I, sobretot, no parla de la decisió presa pel govern socialista espanyol el desembre del 1988: concedir l’indult a l’exgeneral Alfonso Armada, condemnat a 26 anys de presó per la seva participació en el cop d’estat. I no és la seva única relliscada històrica. En la carta amb què acaba de rebutjar el debat proposat per Jordi Sànchez des de la presó, la flamant cap de llista popular afirma que li provoca el mateix rebuig moral que li hauria provocat una candidatura de Tejero. Oblidant, també, que precisament des de la presó Tejero va muntar un partit i va presentar-se a les eleccions el 1982, amb escàs èxit. Indocumentada o mal intencionada, només pot ser una de les dues opcions.