La sentència

He sentit una cosa terrible: l’advocat de Sandro Rosell suplicant al tribunal que el jutja que el fet d’haver-lo mantingut dos anys en presó preventiva no sigui un impediment per absoldre’l i dipositar-lo al carrer. L’advocat tem que el tribunal, per orgull, per no reconèixer la desmesura i no desprestigiar més la Justícia, pugui aplicar-li encara més presó i fer més extensa la injustícia, tot i que en el seu fur intern trobi Rosell innocent. Si que anem bé, si s’han de dir aquestes coses i si els jutges les escolten sense ofendre’s ni enviar l’advocat a passeig.

Sandro Rosell ha tingut la pega de ser un president del Barça poc estimat. N’ignoro els motius. El futbol em cau lluny. Mals fitxatges? Pocs gols? Mala gestió? Una paraula impertinent? Tampoc no sabria detallar per quin motiu és jutjat. Hi ha diners i comissions pel mig. Sigui com sigui, si hagués estat un president apreciat, els socis de l’entitat i també molts homes públics haurien denunciat des del primer dia i de manera sostinguda la presó sense judici que l’ha afligit. Els més susceptibles hi haurien observat un atac a Catalunya o a l’independentisme i haurien sortit llaços blaugrana per reclamar-ne la llibertat. El soci del Barça s’ha mantingut en general en silenci, i els polítics no volen contradir el soci del Barça. No hi ha hagut “Llibertat Sandro Rosell” al camp.

Quan aspirava a la presidència del club, Rosell em va convidar a dinar amb quatre periodistes més. No sé per què em va escollir, si, com dic, no reuneixo cap condició futbolística. Devia estar mal assessorat. Un moment ens va dir: “Jo responc exactament a la imatge del català típic: visc a Barcelona i tinc una casa a l’Empordà i una altra a la Cerdanya.” Llavors em va fer riure, em va semblar l’expansió d’un fantasma que no viu en aquest món ni en el de la majoria de socis. Ara, veient-lo entrar i sortir dels jutjats amb molt més que dos anys a sobre i amb tot embargat, les seves paraules em susciten entre tristesa i tendresa.

Alguns afirmen que la sentència contra els independentistes ja està escrita pel tribunal del Suprem que els jutja. Que ens la diguin, si la saben. L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas parla d’entre vuit i onze anys, però es presenta de candidat de Puigdemont per Girona. No han sortit per enlloc els delictes de rebel·lió i sedició. El de malversació, l’estan buscant com desesperats. Alguns porten més de dos anys tancats. Uns altres menys, però de tota manera un temps desorbitat. La sentència de presó que s’albira: ¿serà per justificar aquests anys que porten acumulats i no ofendre l’orgull del jutge instructor que se’ls va quedar i del Tribunal Constitucional que no els ha volgut alliberar? Haurem de veure i sentir els advocats suplicar?