Queda molta feina a fer

Jo sempre he cregut en la informació. I sempre m’he pensat que una societat ben informada és una societat madura. Però es veu que no. Fa dies que se senten dir tantes bestieses amb això de la precampanya electoral que començo a dubtar si ho aguantaré. Com si no en tinguéssim prou amb el judici que ens estan fent contra Catalunya des de Madrid, dia sí i dia també. Es veu que l’extrema dreta, que sembla que cada vegada són més, ja no sap quines bestieses més dir per emportar-se’n els vots. Jo sempre m’havia pensat que el poble era més intel·ligent del que molts es pensen, però hauré de claudicar i pensar que he estat molt equivocat. Quan sents dir i en públic que no s’hauria d’acceptar cap mena d’avortament, ni que fos per violació i molt més si es tracta de nenes d’onze anys com ha passat recentment. Quan veus que només estan pensant en lleis que ens controlin fins i tot el que pensem, quan t’adones que les primeres accions que farien aquests partits seria matar qualsevol petita idea de llibertat d’expressió, i això que no és pas que en tinguem gaire, et preguntes: hi haurà algú que els votarà? Doncs, lamentablement, tindran molts vots i si badem una mica ens faran passar pel tub. Hi ha un partit que va a les eleccions carregat de candidats militars de grau, no sé si això vol dir que comencen a preparar el cop d’estat. I, mentrestant, hi ha massa gent que diu que no va a votar, que no val la pena, que tots els polítics són iguals...

fa anys i panys, podríem dir segles, que intentem que es vagin introduint els drets humans en les nostres societats, i ara, en ple segle XXI, hi ha partits que presenten un programa totalment contrari a aquests drets. I no se’ls posa a la presó o no es veuen obligats a anar a l’exili. Ho haig de dir, ni que sigui per tranquil·litzar la meva consciència, no els voteu. Trieu els que més us agradin, siguin de dretes, esquerres, però que almenys respectin els drets humans. Crec que és demanar poc. Però hauria de ser el mínim.

Aquests dies remenant papers, he trobat un certificat de la meva dona conforme havia fet el servei social i havia entregat la canastilla obligatòria. Si una noia no el feia, no podia ni treure’s el carnet de conduir, ni el passaport ni... Ja ho sabeu, no m’estranyaria que tot això ho tornéssim a veure. I si els aneu donant corda d’aquí a quatre dies tornarem a contemplar les dones fent canastilles de paper cada dia a la Sección Femenina, temps ben perdut, i les mateixes dones seran tancades a casa, sota les ordres indiscutibles del pare o del marit, per no posar altres exemples. Si tot i amb les lleis d’ara ens arriben notícies diàries de violacions i maltractaments, imagineu-vos què passaria amb lleis feixistes i nazis.