Iceta & Borrell

No es pot pas negar que els socialistes són bons, quan concedeixen entrevistes. I que són, sobretot, sincers. Els haurien d’entrevistar més sovint. El ministre d’Afers Exteriors espanyol (quin paperàs, ministre!) se’n va al canal de l’emissora alemanya DW News i no només s’aixeca a mitja entrevista sinó que renya el periodista i l’acusa de mentider. Com que no li agradaven les preguntes, fa com els nens petits i s’aixeca de taula. “Atureu-vos, deixeu de gravar!”, s’exclama. Es treu el micròfon de la corbata i se’n va. Fins que els seus assessors, que no devien ni saber on posar-se, el convencen perquè es torni a asseure –porta’t bé, ministre!– i l’acabi. “Podries fer millor les teves preguntes”, li acaba etzibant Borrell al final al veterà periodista de DWNews Tim Sebastian. “Jo no soc aquí per fer-li les preguntes que vol”, li aclareix ell. Hi ha qui s’exclama, per aquest episodi. A mi, en canvi, em sembla fantàstic, que Borrell es retrati allà on va, un dia amb els senadors francesos, un dia amb el president mexicà, un dia a la tele alemanya. I si vol entrevistes amables, que faci com Sergio Ramos i s’autoentrevisti, no?. I per bona, també, l’entrevista d’Iceta al diari Berria. Si Borrell va ser sincer i es va mostrar tal com és a DW News, Iceta devia fer el mateix a Berria. “Si el 65% dels catalans volen la independència, la democràcia ha de trobar un mecanisme per fer-ho possible”, els va dir. Una cosa tan òbvia i ja hi ha muntat, és clar, tot un sidral al PSOE. És bo, Iceta. No és el primer cop que li passa, que se li escapa un comentari probablement sincer i li piquen la cresta els seus. De la mateixa manera que està bé que es vegi com és Borrell (això no m’agrada, m’aixeco i me’n vaig), també està bé que es vegi què passa quan Iceta diu el que diu: que ha de córrer a demanar perdó i a fer piulades a Twitter matisant-ho per deixar clar no només que no és independentista sinó que és antiindependentista, que no és ben bé el mateix. Fins i tot la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va haver de sortir ahir a dir-ho: “Iceta és un socialista antiindependentista.” No calia, ministra, tant d’aclariment. Recorddant simplement que és socialista n’hi havia prou. Perquè de socialistes independentistes, si és que n’hi havia, ja no n’hi ha. Ni al PSC ni al PSOE.