Enquestes electorals

Durant les properes setmanes, els ciutadans espanyols majors d’edat estem cridats a votar als parlaments estatal i europeu, als ajuntaments i, en algunes comunitats autònomes, al parlament regional. Això ha fet proliferar la publicació d’enquestes amb previsions de resultats de tota mena. Ara bé, a les darreres conteses electorals la capacitat d’encert de les enquestes s’ha mostrat força limitada. I això es deu a diversos motius.

Una primera qüestió és estrictament metodològica, és a dir, la pròpia definició i estructura de l’enquesta. Les característiques de la mostra (tamany, distribució territorial, d’edats, sexe o nivell d’estudis), el tipus de preguntes (qüestionari curt de preguntes directes o de seqüència llarga), el mitjà de l’enquesta (telefònica, presencial o per correu), o la gestió dels resultats (recopilació i tractament de la informació o extrapolació dels resultats mostrals al conjunt de votants) generen un inevitable error estadístic.

Un segon factor és la veracitat i/o ocultació d’informació dels enquestats. Preguntar a quin partit polític es votarà és una qüestió no neutra, que pertany al terreny d’allò considerat informació íntima i confidencial. Així, per exemple, ser simpatitzant de partits de dreta sol tenir connotacions negatives i els enquestats tendeixen a amagar-ho, i el contrari si un es declara seguidor d’idees d’esquerra.

Un tercer tema és la possible manipulació intencionada de les enquestes. Amb anterioritat a unes eleccions, els partits polítics encarreguen estudis de prospecció de resultats, que no fan públics, però que usen per a modular els discursos durant la campanya, posant més èmfasi en temes socials, polítics o econòmics segons convingui i seguint la informació apuntada per les enquestes a cada moment. En alguns casos, també s’ha adduït a falsejaments de les enquestes, per tal de mobilitzar uns determinats votants o bé empènyer-los a votar un partit concret.

A l’hora d’interpretar qualsevol enquesta electoral, doncs, no hauríem de deixar-nos portar per missatges incerts i enterbolits, que poden deure’s tan a aspectes estrictament metodològics com a qüestions ’extra-estadístiques’. I, per descomptat, el nostre vot s’hauria de decidir completament al marge d’aquests elements distorsionadors.