Iglesias i els mitjans

Les clavegueres de l’Estat pràcticament no obren telenotícies a Espanya ni quan afecten un partit dels seus. Es donen per fetes, són tradició, formen part del pòsit franquista, del romanent antidemocràtic, de les pellofes del règim, de la normalitat, segons el concepte estatespanyolenc de normalitat. Pablo Iglesias li assegura, a Ana Pastor (la periodista), que amb Pedro Sánchez encara funcionen (és clar!), però no gosa aprofundir en la resposta perquè, diu, la qüestió està sota secret de sumari. No cal haver anat a declarar com a testimoni a l’Audiencia Nacional com va fer ell la setmana passada perquè li expliquessin els detalls del funcionament de la claveguera per saber que encara està activa. Si és una estructura d’estat espanyola! Va per lliure, amb un govern o un altre a La Moncloa, amb els populars que es vanten d’haver destruït la sanitat catalana i amb els socialistes de la calç viva i els micròfons. Aviat Iglesias vindrà de campanya electoral a donar-nos lliçons sobre com operen les clavegueres, com va fer sobre què han de pensar els descendents d’andalusos i extremenys o sobre els culpables del despertar del feixisme. Que tingui molta sort en la lluita contra la claveguera periodística i les seves connexions amb la policia patriotera: Espanya és irreformable. Ara bé, sobre les pressions polítiques a la premsa, esperem que vingui llegit de casa i s’hagi acabat El director, de l’exdirector d’El Mundo David Jiménez, que esmenta els assenyalaments públics a periodistes per part d’Iglesias, tal com li va recordar Pastor diumenge. Segurament el llibre farà un bon Sant Jordi. En una butxaca dels pantalons –en concret, una butxaca del darrere– s’ha aficionat a portar la Constitució, per allò que Podem també és constitucionalista, no fos cas. A l’altra, a partir d’ara pot carretejar El director. Iglesias és aquell polític que es queixava d’haver seleccionat malament els periodistes que l’entrevistaven quan no li agradaven les preguntes que aquests li feien.