Innocents

Com que tinc vincles familiars, antics i actuals, amb l’Argentina, segueixo per les xarxes els dos diaris de més difusió a Buenos Aires, La Nación i Clarín. El fus horari fa que l’activitat informativa s’avivi a la nit, quan allà comença el dia. Abans-d’ahir La Nación afirmava que si els argentins són uns enraonadors torrencials és perquè els agrada tan poc el mate que per estalviar-se de consumir-lo allarguen les converses. El mate és una infusió d’herbes que se succiona amb la bombilla, una mena de palla de metall. Molta gent el pren a soles, fins i tot passejant pel carrer, però molts d’altres el consumeixen amb amics o familiars, al voltant d’una taula. Segons La Nación, que avala la informació amb l’estudi d’una universitat, és en aquestes trobades on les converses s’allarguen per tenir la boca ocupada amb una altra cosa que no sigui la beguda amargant i de deglució difícil. Em sembla haver llegit que el mate va ser una creació dels jesuïtes del Paraguai perquè els indígenes s’abstinguessin de substàncies intoxicants. Del Paraguai va passar a l’Uruguai i l’Argentina. Els tres països estan poblats de xerraires. Em vaig ficar al llit rient. A les fosques se’m va encendre la llumeta. L’Argentina, com la majoria de països americans i europeus, celebra els Innocents el primer d’abril. La Nación havia tret la notícia aquest dia.

Els diaris d’aquí havien publicat innocentades el 28 de desembre. Van estroncar el costum quan van començar a prendre’s la feina seriosament. Massa seriosament, vull dir. Un diari no podia publicar mentides. Si de cas una de sola: l’arribada dels Reis el sis de gener. Com si els nens llegissin diaris. Els nens creurien en els Reis ni que publiquessin a cinc columnes i a portada que són els pares. Ara ens preocupen molt les fake-news: falsedats, mentides i butllofes que es donen per certes. Alguns diaris seriosos les propaguen involuntàriament a base de reproduir les paraules d’un polític o altre, en campanya o fora de campanya. Trump hi té la mà trencada. També els que faciliten mentides sobre Catalunya i els catalans –i viceversa. alguns– per mirar d’enfrontar i enredar. En mig d’aquest batibull mundial i local, ¿tan perniciosa seria una mentida controlada que posés a prova la innocència dels lectors? Em sembla que fins i tot seria un lenitiu. L’Argentina està feta un desastre, com sempre. Aquí o a Europa, hi anem en camí. Els argentins troben un moment per riure’s d’ells mateixos: “Xerrem tant perquè no ens agrada la beguda nacional.”

A Menorca, que havia estat britànica, fan “es dia d’enganyar” també el primer d’abril. Segueixo el diari Menorca per raons sentimentals. Miraré si els menorquins són lacònics perquè tenen la boca ocupada amb el millor formatge del món i un bon Xoriguer.