‘Fake news’ policials

Malauradament cada cop estem més acostumats que part dels partits polítics vesteixin el seu relat amb mitges veritats o, directament, mentides. Facebook, per exemple, va ser el gran altaveu per a un seguit de fake news que van impulsar la campanya de Donald Trump. Des del 12 de març passat, però, aquestes construccions paral·leles de la realitat s’estan donant en un altre àmbit, el judicial. En el judici contra el govern legítim de Catalunya i els líders socials Jordi Cuixart i Jordi Sànchez pels fets de setembre i octubre del 2017 s’ha sentit polítics i policies explicar sopars de duro, un rere l’altre. Dels polítics, malauradament, sobta cada cop menys, tot i ser significatiu que tot un cap de govern espanyol, com Mariano Rajoy, no recordi que es va reunir, a La Moncloa!, amb el lehendakari Iñigo Urkullu per parlar del referèndum. Però és greu que una part, una part, dels agents policials, i, per tant, funcionaris, estiguin explicant una realitat paral·lela, estranyament connectada al relat de la fiscalia.

Bé, tampoc és tan estrany si es tenen en compte dos elements clau: en primer lloc, que aquest és un judici polític, un judici polític de venjança, i, per tant, on les normes d’un judici penal hi són sobreres. I en segon, que el mateix tribunal que ha permès que Vox tingui protagonisme és el que ha impedit que moltes de les declaracions policials es desacreditessin elles soles en no poder visionar els vídeos que les desmunten.

Ahir, un grup d’alcaldes van ser a Madrid per denunciar aquesta manipulació dels fets de l’1-O. El més greu és que aquesta forma d’actuar deixa clar que a l’Estat no s’és conscient encara del trencament total que va significar aquell dia: hi ha, per als catalans que hi van participar, un abans i un després, un punt de no retorn. I anar sentint com s’explica una realitat que ells no van viure no fa més que reforçar aquell trencament. Això en la vessant política. En la jurídica, caldria estudiar si no cal una denúncia formal contra els policies que més han mentit, un cop s’hagin vist els vídeos, és clar. A Catalunya no ens rendim, i això en seria una nova mostra.