L’home amb barret i cigarret

Escriu en Xavier Graset: “Manuel Cuyàs és pura vida. Ell mateix és una crònica viva.” Són les dues primeres frases d’un pròleg elogiós de Sota el barret, el recull d’articles d’en Cuyàs que Pòrtic ha editat amb 101 columnes publicades a El Punt Avui. Dit això que escriu tan bé en Graset, gairebé podríem acabar la columna, perquè poc s’hi pot afegir. Però vull fer-ho, perquè aquesta recomanació que els faig, que comprin el llibre i, sobretot, el llegeixin, no és només per amistat amb l’autor, que també, sinó perquè és una petita joia que els incondicionals d’en Cuyàs, aquells que no se’l perden al diari, agrairan i que, als que no ho són tant, d’incondicionals, els permetrà descobrir un articulista de primera, un home que parla de dimarts a diumenge del que li passa, que és el que ens passa a tots. Hereu dels gran articulistes, en Cuyàs, amb barret, cigarret i mirada sorneguera a la portada del llibre, ens explica el país amb la seva mirada encuriosida, xafardera a voltes, culta sempre, fent veure que parla de quatre collonades, que diria l’escriptor de Palafrugell. Però no és així, en Cuyàs parla de coses molt serioses encara que sempre ens ho disfressa d’alguna troballa costumista, d’algun episodi viscut, d’alguna ocurrència que ha sentit. En Cuyàs fa periodisme i fent periodisme fa literatura. Suposo que rondinarà una mica llegint això, perquè és una mica rondinaire i per això és tan bon tertulià, perquè sempre sap trobar allò diferent per fer-se escoltar. Quan escriu, també. El vaig descobrir quan signava Emmanuel, però vaig trigar uns anys a fer-hi amistat. Podem estar tres mesos sense veure’ns però la conversa flueix immediatament, com si no hagués passat ni un dia. Afortunadament no sempre estem d’acord, però sempre m’interessa el que escriu i diu. I per això aquesta recopilació encertadíssima d’en Pere Guixà és una joia. Aquests vuit anys de columna diària d’en Cuyàs són de les millors coses que li han passat al meu diari. Per molts anys, Cuyàs!