La maleta argentina

La fil·loxera va ser especialment fatal al Pallars Jussà. Es calcula que el vint-i-cinc per cent d’homes i dones en disposició de treballar en va emigrar entre els anys deu i vint del segle passat. El gruix principal a l’Argentina, que reclamava gent per poblar la Pampa. Ahir els parlava de la col·legiata i el castell de Mur. Els deia també que a un quilòmetre d’aquest centre cultural, artístic i paisatgístic, el senyor Alejandro Rivera i la seva dona han muntat un hotel de tipus rural. L’han fet sobre les quatre o cinc cases que havien format un caseriu familiar, i han mantingut el nom que el nucli sempre havia rebut: Cal Soldat. El senyor Alejandro va inspeccionar a fons els soterranis i les golfes de les antigues cases. Hi va trobar el forn de pa, botes de vi de gran capacitat, mobiliari... També una maleta de viatge. La va obrir. Contenia peces de vestir femenines. Va seguir la història de la maleta. La seva propietària, veïna del caseriu, l’endemà de casar-se es va disposar a anar-se’n a l’Argentina amb el marit. Va fer l’equipatge. Ella i ell van anar a esperar el mitjà de locomoció que els havia de dur a Barcelona. El conductor experimentat els va advertir que el vaixell no admetria una maleta d’aquelles dimensions. La jove va fer un farcell amb els efectes imprescindibles, i un familiar que l’havia anat a acomiadar va tornar la maleta a la casa. El grup que aquest cap de setmana hem estat a Mur en vam observar l’interior: uns guants, unes faldilles, l’aixovar d’una jove núvia. A Vicenç Villatoro, Pep Coll i Maria Barbal, presents en la inspecció, potser els va inspirar una novel·la. A altres, un article. A Josep Huguet, exconseller de Turisme, una estratègia econòmica. Ha observat que a Irlanda i Escòcia funciona de fa anys el que anomenen turisme genealògic, consistent a oferir als americans dels Estats Units amb poder econòmic la possibilitat de trobar documentadament els paisatges i les cases que els avis van haver d’abandonar per una crisi equivalent a la fil·loxera. A l’Argentina s’hi van desplaçar molts catalans. Com els descendents dels italians, estan obsessionats pels ancestres. Alguns cops es traslladen a Europa a cegues buscant el lloc d’on van partir. En dono fe: un dia em vaig trobar al portal de casa un argentí amb el mateix cognom que havia recorregut mig Catalunya amb la guia telefònica a la mà cercant descendents del “pirata” del qual jo soc net i ell, cosí net. Els alcaldes del Pallars van escoltar Huguet amb interès. Podrien fer venir els descendents de tantes maletes... Huguet va fer una broma: la limitació d’equipatges de Ryanair té antecedents.

Torna la vinya al Pallars Jussà. Torres hi té un celler. Petits propietaris elaboren vins de consum de moment restringit. Ens en van fer tastar i són excel·lents.