Paraules, desitjos, records

Parlant d’un llibre de Mita Casacuberta sobre Santiago Rusiñol, Quim Nadal escriu: “Hi ha llibres que no puc deixar i llibres que no puc acabar.” El de la Mita és dels primers, per descomptat. I el seu, el de Quim Nadal, també. L’acaba de publicar Editorial Gavarres i es diu Històries d’alcalde. Ell mateix confessa que el va escriure en una marató d’uns deu dies, “a raig”, però això no deixa de ser una mentida pietosa. És possible que la redacció fos fruit d’una grafomania homèrica; però, de fet, aquesta col·lecció d’estampes de la seva etapa com a alcalde de Girona no seria el que és (un retrat fidelíssim d’aquest període històric, un conjunt d’anècdotes que ens acosten a la categoria), si no es tractés de la lenta destil·lació d’una vida política en la qual es vaporitza el que és sobrer i es condensa el que passarà a la història. Aquest llibre és sorprenent per aquest motiu. Farcit de detalls, no ens allunya d’allò que és essencial, sinó que ho col·loca en primer pla. És un precís i divertit retrat, suculent i divers, en el qual s’observa el moll de l’os del municipalisme: la prioritat del que és quotidià. Potser l’episodi que ho explica més bé és el del moment en què el Nadal historiador fa una classe sobre la Catalunya del segle XVIII sense deixar de pensar (el Nadal alcalde) en el problema d’una claveguera. “Va travessar el meu pensament de manera fulminant”, diu. I va deixar les classes i es va abocar a la (re)construcció d’una ciutat.

A Les ciutats invisibles, Italo Calvino escriu: “Són llocs d’intercanvi, com expliquen tots els llibres d’història de l’economia, però aquests intercanvis no són només intercanvis de mercaderies; són intercanvis de paraules, de desitjos, de records”. El llibre té una coberta magnífica. Quim Nadal llisca sobre l’antiga barana de pedra de l’ajuntament. És una metàfora: es desplaça amb suavitat (lleuger, però decidit; juganer, però implacable) pel pendent que representa el pes de la història.