Opinió

Full de ruta

Premi Nobel de Matrix

El partit Ciutadans es va fundar fa 14 anys a Barcelona. Llavors la política catalana era del tot autonomista i es movia en una naixent però efímera dialèctica postpujolista. No hi havia desobediències, ni fulls de ruta, ni Waterloo, ni llaços grocs, ni pancartes de presos polítics, ni CDR, ni TV3 retransmetia manifestacions d’un milió o ves a saber quantes persones que volien la independència. Els polítics catalanistes, fins i tot els que es presentaven com a independentistes, no feien lleis de desconnexió ni parlaven de processos constituents. Complien amb tots i cadascun dels processos i les normes institucionals espanyoles. El més agosarat que havien fet era iniciar una reforma de l’Estatut, seguint cadascun dels passos previstos en la legislació espanyola (i el que va passar després us sorprendrà, però això ja no és objecte d’aquest article). Quedem-nos en aquell 2005. A Catalunya es feien curses de braus, el cinema era el 90% en castellà, els trens de rodalies s’espatllaven cada dos per tres, els bancs donaven hipoteques a qualsevol que travessava la porta d’una sucursal, i s’acabava de celebrar a Barcelona un pompós Fòrum de les Cultures. Uns pocs anys abans s’havia estrenat la pel·lícula Matrix. Estrenada en castellà a Catalunya, evidentment.

Va ser en aquella Catalunya que va néixer Ciutadans, i ho va fer amb un discurs furibund contra aquell catalanisme que els ofegava, que els prohibia, que era insolidari i deslleial amb l’Estat, comparable a les dictadures i que estava tan allunyat de la modernitat i plantejava deliris i Estatuts tan allunyats del que volia la gent que, en realitat, els catalanistes vivien a Matrix, preciosa metàfora que des de llavors deu ser de les més repetides a les actes de sessions del Parlament.

Han passat 14 anys i unes quantes coses, a Catalunya. Resumint, direm que a la plaça de Les Arenes ha obert un centre comercial, aquella gent que suposadament volia altres coses ha anat posant majories independentistes al Parlament, i Ciutadans i la resta del nacionalisme espanyol insta, clama, exigeix, que el catalanisme torni a ser raonable i sigui com era fa 14 anys. I ahir, en el judici contra els membres del govern, una premi Nobel de la Pau, Jody Williams, va sortir esfereïda de la manera com s’està portant el judici i com es neguen drets polítics fonamentals a tot un país. També deu viure a Matrix, o a Schleswig-Holstein, que amb aquest nom també deu ser, segur, un lloc imaginari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia