En campanya

Aquesta mitjanit s’estrena oficialment la campanya electoral encetada fa mesos amb l’albirament dels comicis municipals i europeus del 26 de maig i accelerada amb la convocatòria dels espanyols per al 28 d’abril. El tret per a l’inici de la cursa. I la seguretat del límit temporal: ara sí, falten quinze dies.

Catalunya ha estat, és i serà omnipresent. Els candidats de les forces estatals s’hi abonen o s’hi resisteixen en funció d’estratègies. La del PP i Ciutadans es basa en la proposta –inconstitucional i impossible– de l’aplicació d’un 155 permanent sobre la Generalitat, amb el focus posat en mestres, mossos i mitjans públics. La promesa és mà de ferro prolongada en el temps per posar fi a un moviment, l’independentista, que si ha crescut en els darrers anys ha estat, en bona part, gràcies a la nefasta gestió dels populars.

Les d’Unides Podem són les úniques que parlen de referèndum i de diàleg, compromís aquest últim que comparteixen amb el PSOE. Els socialistes, però, opten pel perfil baix amb Catalunya, equiparen dreta amb independentisme i miren d’esprémer l’agenda social. La contraposició amb el possible tripartit de la dreta amb Vox els afavoreix, les enquestes els són favorables i la tàctica és la del moviment mínim. Amb el vent a favor, la guia és la prudència. Els errors, que els cometin els altres.

Els sondejos coincideixen en l’ascens del PSOE i veuen complicada la suma del PP i Cs amb l’extrema dreta. L’últim ha estat el del CIS, que obre la porta a un govern capitanejat per Pedro Sánchez sense necessitat de suport de les forces independentistes. Tot un somni per als socialistes, que podrien necessitar només Ciutadans o Unides Podem per a la investidura. El CIS també detecta un significatiu 41% d’indecisos. Per a ells la campanya serà fonamental en la tria de papereta en el quart diumenge d’abril. I siguin quines siguin les promeses, declaracions o les grans proclames de l’esprint electoral, el dilluns 29 l’independentisme seguirà on estava. Segons el CIS fins i tot més reforçat.