“Presumpte” poble català

Joan Tardà i Xavier Domènech acaben de publicar un llibre a quatre mans: Entre Ítaca i Icària. De fet és a sis mans, perquè es tracta d’una conversa moderada per la periodista Àngels Barceló. Les reflexions i anècdotes que hi expliquen Tardà i Domènech, que han estat fent política al front de Madrid, són reveladores. Sentit –o més ben dit, llegit– en primera persona la decepció que va ser Zapatero, la sentència de l’Estatut i el govern de Pedro Sánchez queda poc espai per a l’esperança que un govern del PSOE a Madrid tingui la valentia d’assumir el cost polític que comportaria obrir un diàleg sincer amb Catalunya per trobar solucions democràtiques. Ho vam veure amb el ja famós i inexistent “relator”, que es va carregar la possibilitat d’entesa i, de fet, es va carregar la legislatura sencera.

Al llibre el diputat Joan Tardà explica una anècdota molt il·lustrativa de com ha actuat tradicionalment el PSOE respecte a Catalunya. Ara farà deu anys, arran de la insubmissió lingüística que ERC feia des de la tribuna, Tardà i Carme Chacón van treballar durant mesos en una comissió del Congrés per modificar el reglament i anar incorporant progressivament el català, el gallec i l’euskera a la cambra. Els portaveus van anar al parador de Sigüenza a acabar de tancar la reforma i, poc abans de signar, el socialista López Garrido va dir a Tardà: “No podemos firmar porqué el PP no entra, y si firmamos nos van a machacar.” Amb aquest argument tombaven un any i mig de feina i el projecte de l’Espanya plurilingüística que pregonava ZP.

Han passat quasi deu anys, han canviat moltes coses a Catalunya i a Espanya, però es manté inalterable la por del PSOE a perdre vots si construeix algun pont amb Catalunya. Encara una altra prova, aquesta més recent: el dia que Pedro Sánchez es va referir al “presunto pueblo catalán”. Encara que tinguem més de mil anys d’història i siguem reconeguts com a poble a l’Estatut –retallat– d’Autonomia, si fa perdre vots millor no dir-ho.