Julieta

El nom Julieta s’associa al de la cèlebre heroïna de la tragèdia de Shakespeare i, per tant, al d’un amor immens que, ensopegant amb l’obstacle d’una rivalitat entre dues famílies poderoses, du a la mort. Tanmateix, hi ha Julietes reals, entre les quals hi ha Julieta Cortina, conserge de la facultat de Lletres (i, més, recentment, també de la de Turisme) de la Universitat de Girona que acaba de jubilar-se després d’exercir aquesta feina durant gairebé trenta anys, els mateixos de l’existència del centre. És així que, a banda d’altres Julietes reals o imaginàries, per a tots els que tenim o hem tingut una relació amb tals facultats (treballadors del PAS, alumnes, docents i fins visitants ocasionals) el nom de Julieta també estarà per sempre més associat a ella, que, per cert, és una gran amant del teatre. Que sigui així, però, no és pel mer fet d’haver treballat a la consergeria. És perquè cada dia ens ha regalat un somriure de rebuda, ha sigut amable amb tothom, ha conversat amb nosaltres de tot i més, ha procurat ajudar-nos en totes les circumstàncies i solucionar-nos els problemes sense retreure’ns que a vegades la reclaméssim mentre ens ofegàvem en un got d’aigua. Fa uns dies hi va haver un dinar de comiat al claustre de les facultats. Va ser una festa bella i emocionant. Quan Julieta Cortina va parlar, a part de recitar de manera magnífica un fragment del Canigó de Verdaguer per fer-nos present el seu amor per la poesia i la muntanya, va agrair el privilegi d’haver treballat en un lloc on s’ha sentit feliç. Que una persona sigui feliç treballant és un motiu de celebració del qual s’ha de deixar constància: no només per ella, sinó perquè la seva felicitat ha repercutit en els altres. L’infern és a tot arreu (també a les universitats) i és així que exalta que hi hagi qui encarni i cultivi un tros de cel. Un agraïment infinit a Julieta Cortina, que va dir-nos que només ha fet la seva feina. Deu ser per això que l’ha fet tan bé.