Polítiques tòxiques

Fins a la setena legislatura del Parlament de Catalunya, que és la que jo vaig viure com a diputat, totes les intervencions i debats que s’hi feien eren normalment durs, punyents, clars, però sempre respectuosos, i tots en català. En la legislatura següent, Albert Rivera, amb un partit format recentment per, entre d’altres, l’impresentable Arcadi Espada, va assolir tres diputats, i és a partir d’aquest moment que les formes van canviar radicalment. Hi van aparèixer els insults, les esbroncades i les mentides com a argument polític. Ciutadans només tenia un objectiu: anar contra el català i la immersió lingüística, i per això utilitzava el castellà, especialment en els talls de discurs perfectament seleccionats perquè fossin replicats en totes les televisions, ràdios i premsa espanyoles. Ciutadans va ser un partit format i ajudat per les elits polítiques i econòmiques catalanes, en veure la “deriva catalanista” que agafava el PSC-PSOE amb Pasqual Maragall.

En l’actual legislatura, amb el seu líder a Madrid, va agafar les regnes Inés Arrimadas, de la qual recordarem les seves intervencions com a cap de l’oposició només per les constants escridassades, la mala educació, les sortides de to, i les esperpèntiques posades en escena per guanyar-se quotes de pantalla espanyola. De Ciutadans, en podrem dir que ha canviat la convivència al Parlament amb la introducció de mala educació, notícies falses, afirmacions tendencioses i intents de denigrar l’adversari, i amb la incorporació plena del castellà, atès que és a partir de la irrupció dels taronja que el PP també va fer un viratge estratègic. De Cs i de la seva líder, no en recordarem cap discurs d’altura ni propostes polítiques intel·ligents. Tot han estat propostes i actuacions políticament tòxiques. És per això que, vista la seva deriva cap a la no política i a favor de la gresca i els enfrontaments per guanyar un vot, i la inconsistència ideològica liberal de la qual presumien per pactar amb l’extrema dreta, molts dels seus promotors inicials i l’empresariat català que els va donar suport se n’han allunyat. De la seva toxicitat, però, ja se n’ha fet escola, i el PP, que està en plena efervescència de reformulació ideològica cap a l’aznarisme, ha copiat l’estratègia, i amb l’aparició de Vox hi ha una competició ferotge a l’hora de formular discursos polítics integristes que ens dibuixen una Espanya en blanc i negre. El nomenament de la integrista i marquesa Cayetana Álvarez de Toledo és un intent de replicar l’Inés Arrimadas de Cs.

Una de les evidències més clares d’aquesta campanya electoral és la total incontinència verbal, fins i tot apel·lant a l’insult, a la provocació i a l’enfrontament entre comunitats. És com si s’hagués desfermat una ideologia de la confrontació en què els d’un bàndol són els vertaders, els purs i els assenyats patriotes, i la resta som uns pàries als quals se’ns diu obertament que hem de ser sotmesos. Mai havíem arribat a aquest grau de sectarisme tan obertament supremacista!

I aquestes ferides socials de la humiliació són sempre profundes, i passaran molts anys abans no es reverteixin. Segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vuit de cada deu catalans ja no confien en la monarquia. No cal fer un estudi d’opinió per saber quina confiança genera a la majoria dels catalans la Guàrdia Civil, la Policía Nacional, la magistratura... Els tres partits polítics d’extrema dreta espanyols s’esforcen en la seva estratègia de buscar obertament el conflicte, ja no només a Catalunya, sinó també al País Basc, i la ruptura emocional serà tan gran que Espanya difícilment podrà ser governable amb tanta toxicitat si no és a còpia d’enfortir encara més la repressió.

Quan arribi la propera crisi econòmica, ens trobarà amb la caixa buida, amb un deute públic terrible i amb totes les institucions bàsiques de l’Estat amb un descrèdit insalvable, i serà en aquestes condicions que l’haurem d’afrontar, i potser s’obrirà una finestra d’oportunitat per a nosaltres, però serà bàsic que des d’avui ens posem a “fer economia” per enfortir-nos i expandir el nostre gran poder suau amb la internacionalització de les nostres empreses.