Entre Riudarenes i Farners

Calleu, que parla Sòcrates, i aquest és dels que no repeteixen les coses per escrit: —Ἐγώ δ'ἐσϑίω, ἵνα ζῶ… Té, ja ve Quintilià a ficar-hi cullerada: —Esse oportet ut vivas, non vivere ut edas... I què fa Molière? Monsieur Poquelin ja és més de la conya i fa servir el pensament per aixecar riallades. A la comèdia L’avar la frase li serveix perquè Valeri esbronqui el cuiner davant de l’amo, esgarrifat per tanta despesa en menjar: Il faut manger pour vivre et non vivre pour manger... Doncs bé, entre Riudarenes i Santa Coloma de Farners, a peu de carretera, la Fundació Emys i el restaurant Can Moragues ens tornen a recordar la inconveniència de viure tan sols per menjar. Ho fan actualitzant el proverbi: “Mentre menges, ajudes”. Emys és el nom científic d’una tortuga autòctona que la fundació va començar a recuperar el 1987 i que va servir d’icona per arrencar un projecte multifacètic d’acció sobre el territori i d’acostament de l’home a la natura. Quan hi passeu per davant, us suggereixo que pareu i que baixeu a contemplar el paisatge retornat a l’harmonia i a la bellesa. Són més de vint anys fent una tasca perseverant que ara comença a donar fruits esponerosos: programes i tallers pedagògics per a les escoles, conferències, festes sostenibles, circuits de marxa per les basses i contemplació (discreta) de la família Emys, oferta d’agrobotiga... i al restaurant, una carta de plats del rebost que fa venir salivera. Ah, les boletes de mèsclum! Ah, la crema de pastanaga i safrà...! Però com que es tracta de menjar i d’ajudar alhora, no pas d’afartar-se com si t’hi anés la vida, els gestors combinen el mestratge del prestigiós xef Sergi de Meià (el teniu a Google) amb la participació de la Fundació Astres, una entitat que desenvolupa serveis per a l’atenció integral de persones amb discapacitat intel·lectual. Resumint: la idea d’una gent digna destinada a un públic també digne per tal de garantir el futur a un territori i a uns gironins necessitats de dignitat. Can Moragues estrenarà nova carta de dissabte en vuit. En grec, el verb “zô” (viure) ultrapassa la dimensió biològica. Al Nou Testament, per exemple, es fa servir per referir-se a la vida eterna. Si aquell dia Sòcrates passa per la carretera que va de Riudarenes a Santa Coloma, m’hi jugo unes boletes de mèsclum que para a Can Moragues i, per primera vegada a la vida, hi deixa un comentari escrit al llibre de visites: “Menjo per ajudar a viure!”