Ràdio Barcelona

Quan era petit, Barcelona era una ràdio. Ràdio Barcelona. Posaven música, explicaven contes, dramatitzaven novel·les i els diumenges a la nit emetien unes obres de teatre que t’havies d’imaginar, interpretades sempre per Isidro Sola i Encarna Sánchez. Quan estava malalt, l’escoltava tot el dia; quan estava bo, sortint de col·legi. Les nits d’insomni sonava l’himne espanyol de comiat a les quatre, es produïa un silenci de cinc minuts, i tornaven a començar. Sense ràdio al davant, Barcelona era el lloc hostil on la mare em duia perquè els metges em tractessin les rabiüdes al·lèrgies primaverals.

Quan em vaig fer grandet i anava a Barcelona sol, em situava al carrer Casp. Mirava els quadrets dels cines Novedades i Tívoli i després prenia posició al portal de Ràdio Barcelona. Al Tívoli sempre feien pel·lícules de James Bond i al Novedades sempre feien Doctor Zhivago. No esperava que de l’un en sortís Sean Connery i de l’altre Julie Christie, però en canvi hi havia la possibilitat de veure Isidro Sola o Salvador Escamilla entrant o sortint de Ràdio Barcelona. Els hauria reconegut? Quina cara tenien? Salvador Escamilla introduïa el català a la ràdio i impulsava la Nova Cançó: Joan Manuel Serrat, Raimon, Maria del Mar Bonet... Algunes obres de teatre s’obrien al repertori català. Isidre Sola. Ràdio Barcelona seguia el pas dels temps, o el forçava. Els locutors en deien “EAJ-1 Ràdio Barcelona”. No he sabut mai què volia dir EAJ. L’1 indicava que havia estat la primera d’Espanya. Avui el Dia de la Ràdio se celebra la vigília de Sant Valentí, al febrer. A mi no m’enganyen: el Dia de la Ràdio sempre serà el 14 de novembre, quan Ràdio Barcelona va emetre per primer cop, i com havia estat sempre. Soc més de Sant Jordi. Ara de Ràdio Barcelona en diuen La Ser. No m’enganyin: és Ràdio Barcelona, de Casp, 6.

Josep Cuní m’hi va convocar dijous per comentar el meu llibre Sota el barret. En Cuní, que en té seixanta de repicats, sempre comença projectes i reptes en emissores i televisions diferents. És un cul d’en Jaumet amb èxit. Ara, un programa matinal havent-hi tanta competència. Ell també havia escoltat el Radioescope i el Tambor. Va començar professionalment a Ràdio Barcelona. Aquí tanca el cercle. Mentre parlàvem, va connectar amb la presó de Soto del Real per seguir les declaracions de Jordi Sànchez. Me’n va demanar l’opinió. Li vaig dir: “Josep, ens hauríem imaginat mai comentar una situació així?” Mai. Molt menys quan érem radioescoltes –paraula d’Escamilla– de Ràdio Barcelona.

Mentre m’esperava per entrar a l’estudi em van venir uns estossecs que van posar en risc la meva intervenció. La floració dels plàtans del carrer Casp, l’eterna al·lèrgia primaveral...