Un llibre i una rosa groga

Avui és Sant Jordi, el dia dels ena­mo­rats, de roses i de lli­bres. Però alhora és una set­mana plena de tris­tesa: ha mort Neus Català, la gran defen­sora de la lli­ber­tat i que va pagar ben cares les seves opi­ni­ons, enga­bi­ada en camps de con­cen­tració nazis que alguns enyo­ren.

També ha estat la set­mana de la crema de Notre Dame, la joia pari­senca del gòtic, una notícia que no pot dei­xar indi­fe­rent ningú.

I és sobre­tot la set­mana dels grans dis­cur­sos elec­to­rals. Els par­tits de dreta i d’extrema dreta es limi­ten a insul­tar, perquè el seu pro­grama és impu­bli­ca­ble: repressió i cen­tra­lit­zació. La ràbia que acu­mu­len només pot ser deguda a la seva feblesa i al resul­tat escàs que n’obtin­dran. Ni una engruna de pro­grama polític.

També hem vist el ver­gonyós espec­ta­cle de veure mítings que fan inno­cents des de la presó. Una ini­qui­tat com feia temps que no vèiem i que tant s’assem­bla al fran­quisme pur i dur.

Perquè la dreta més agres­siva tenyeix tot Europa. És l’ou de la serp; és l’eslògan sobre Espa­nya: Una, grande y libre. Cap de les tres coses: cap ni una.

Que una fatxa s’atre­veixi a dir que els cata­lans inde­pen­den­tis­tes som xenòfobs! Es tracta de l’ano­me­nat “meca­nisme de pro­jecció” que va uti­lit­zar la psi­coanàlisi: quan no t’agrada allò pen­ses, ho pro­jec­tes sobre els altres com a auto­de­fensa. És més comú del que sem­bla. Són els que uti­lit­zen el seu odi (a una altra cul­tura, per exem­ple) rebo­tant-lo en els que pen­sen de manera dia­me­tral­ment dife­rent. És una neu­rosi: neces­si­tem psicòlegs.

Mira que atre­vir-se a dir que nosal­tres adoc­tri­nem men­tre pro­po­sen una assig­na­tura de La Cons­ti­tución española! Tot i que no s’atre­vei­xen a dir que el que els interessa és només l’arti­cle 2. Els arti­cles que par­len de lli­ber­tat els la rebu­fen.

Ja s’ho tro­ba­ran. O ens ho tro­ba­rem. El cas és que vull que sigui un dia fantàstic i que ens esti­mem, lli­bre a la mà i rosa groga al trau.

Visca Sant Jordi!