Un llibre i una rosa groga

Avui és Sant Jordi, el dia dels enamorats, de roses i de llibres. Però alhora és una setmana plena de tristesa: ha mort Neus Català, la gran defensora de la llibertat i que va pagar ben cares les seves opinions, engabiada en camps de concentració nazis que alguns enyoren.

També ha estat la setmana de la crema de Notre Dame, la joia parisenca del gòtic, una notícia que no pot deixar indiferent ningú.

I és sobretot la setmana dels grans discursos electorals. Els partits de dreta i d’extrema dreta es limiten a insultar, perquè el seu programa és impublicable: repressió i centralització. La ràbia que acumulen només pot ser deguda a la seva feblesa i al resultat escàs que n’obtindran. Ni una engruna de programa polític.

També hem vist el vergonyós espectacle de veure mítings que fan innocents des de la presó. Una iniquitat com feia temps que no vèiem i que tant s’assembla al franquisme pur i dur.

Perquè la dreta més agressiva tenyeix tot Europa. És l’ou de la serp; és l’eslògan sobre Espanya: Una, grande y libre. Cap de les tres coses: cap ni una.

Que una fatxa s’atreveixi a dir que els catalans independentistes som xenòfobs! Es tracta de l’anomenat “mecanisme de projecció” que va utilitzar la psicoanàlisi: quan no t’agrada allò penses, ho projectes sobre els altres com a autodefensa. És més comú del que sembla. Són els que utilitzen el seu odi (a una altra cultura, per exemple) rebotant-lo en els que pensen de manera diametralment diferent. És una neurosi: necessitem psicòlegs.

Mira que atrevir-se a dir que nosaltres adoctrinem mentre proposen una assignatura de La Constitución española! Tot i que no s’atreveixen a dir que el que els interessa és només l’article 2. Els articles que parlen de llibertat els la rebufen.

Ja s’ho trobaran. O ens ho trobarem. El cas és que vull que sigui un dia fantàstic i que ens estimem, llibre a la mà i rosa groga al trau.

Visca Sant Jordi!