Sant Jordi, matí i tarda

Per Sant Jordi, dia de signatures a Barcelona. A les onze em trobo assegut al costat d’Enrique Vila-Matas, bona companyia, tots dos com en un pupitre, tots dos agraciats amb un cap desmesurat: jo per ser de Mataró, ell per acumulació de cites i ficcions. Plou, i una gotera percudeix sobre el meu barret, talla 59-60. Els lectors s’acosten a Vila-Matas enfervorits. Li coneixen i comenten l’obra. Ens intercanviem llibre i signatura. Següent parada, una mica més amunt de la Rambla. Aquí la taula és més llarga. A un costat, la Marta Royo, a l’altre, en Joaquim Carbó. Més enllà, el filòsof Joan-Carles Mèlich i l’historiador i periodista Enric Calpena. Passa un grup de nens conduïts pels mestres. En Carbó diu: “Els lectors del futur.” Sap de què parla: tots els que li demanen signatures li recorden que havien llegit La casa sota la sorra. Però... “Aquest llibre i d’altres m’han encasellat en la literatura infantil; m’ha costat molt trobar qui m’edités aquest altre, que és per a adults.”

Hora de dinar. Edicions 62, que m’ha publicat Sota el barret, n’organitza un a peu dret per als seus autors a la terrassa d’un l’hotel. Hi ha en Rafael Nadal: “No em puc queixar.” Al final del dia s’enfilarà com el més venut en català. En Melcior Comes acaba de rebre el premi Crítica Serra d’Or per Sobre la terra impura. M’explica que els seus referents són Porcel, mallorquí com ell, Balzac i Roth. Quan li pregunto què està escrivint em respon que de moment té la ceba al foc, amb oli. “Quan la meva mare té la ceba al foc tant pot sortir un arròs, un estofat o una sopa.” Porcel, Balzac, Roth... “però la família és decisiva”, admet.

Hi ha el matí de Sant Jordi i hi ha la tarda de Sant Jordi. Em reincorporo al periple. La Lola Garcia i jo no podem fer res davant un exministre del PSOE efímer i un personatge que fa el maleducat a televisions que no veig. A Canaletes, una cua arriba fins a Pelai. Una noia d’uns vint anys firma com una desesperada. “És una influencer d’Instagram.” Pregunto al llibreter si tindrà prou llibres per cobrir la demanda. “Se’ls porten de casa, comprats ves a saber com.” A El Corte Inglés de Francesc Macià, m’entaulo amb l’ex-primer ministre de França. Última parada, l’FNAC de la plaça de Catalunya. Tots són “influencer d’Instagram” o aproximacions. Amb el meu barretet, la meva corbateta i el meu aplec d’articles publicats en un diari de paper soc un no ningú. Les mirades de la gent, protegida per guàrdies de seguretat, m’ho confirmen. “Sembla l’últim dia de la fira”, expressió mataronina per indicar el desordre. En un sol dia, Sant Jordi ha completat el cicle firal. Les roses que al matí anaven a cinc euros ara van a un. Sembla que els llibreters hagin de llançar a la multitud les existències sense sortida.