la pluja fina
Espanyol i federalista
Per aquest ordre. El president Montilla va definir-se amb aquests dos conceptes bàsics davant la «mal follada» (sic) Mònica Terribas, i imagino que l'ordre obeeix al fet que això del federalisme encara no ho ha entès ningú mentre que l'espanyolitat l'entén absolutament tothom. Bé, aquesta és la llastimosa autodefinició del nostre actual president, erigit en la màxima autoritat del país per l'autodenominat independentisme parlamentari (i que cada vegada és més un republicanisme testimonial). Montilla va afegir que la majoria de catalans pensen el mateix, quan sap perfectament que les enquestes estan molt lluny d'aquesta concepció general. L'espanyolitat no és, en cap cas, un primer criteri d'adscripció de la ciutadania catalana. I ell ho sap.
Setmanes després, el cap de l'oposició es defineix com a català i confederalista. Va defugir l'independentisme perquè no el considera una opció oportuna en aquests moment, però com a mínim en el seu ordre de prioritats, que és d'allò més definitori, va posar en primer lloc la catalanitat. Tothom ho va entendre. Tothom que té ulls i orelles va saber què volia dir això. I tothom va saber, a més, que això respon molt més al sentiment majoritari de la nostra ciutadania i als seus anhels polítics.
Una altra autodefinició la vaig sentir fa uns mesos del diputat Joan Tardà, que va deixar molt clar que ERC és en primer lloc republicana, en segon lloc d'esquerres i després independentista. Molts dels qui van apostar per aquesta opció l'any 2003 haurien agraït estar informats d'aquesta circumstància abans de les eleccions, i el cert és que l'actuació d'aquest partit i del mateix Tardà va molt més dirigida a protegir-nos de monarques llunyans que no pas a construir la nostra llibertat.
Mas creu que un plantejament independentista dividiria massa la societat: jo crec que exagera, però sé molt bé que ell té una visió molt més àmplia de les capacitats del país. I sé que el seu rumb, amb més velocitat o amb menys, és un i és claríssim. És el rumb de la catalanitat. Un rumb que té 180 graus de desviació envers el rumb en què ERC i Montilla han posat el nostre país. Aconseguirem fer el viratge abans d'estavellar-nos contra l'iceberg? O encara volem donar totes les culpes a aquesta espessa boira?
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 17-04-2010, Pàgina 15
- El Punt. Barcelona 17-04-2010, Pàgina 15
- El Punt. Camp de Tarragona 17-04-2010, Pàgina 15
- El Punt. Comarques Gironines 17-04-2010, Pàgina 19
- El Punt. Penedès 17-04-2010, Pàgina 15
- El Punt. Maresme 17-04-2010, Pàgina 15
- El Punt. Vallès Occidental 17-04-2010, Pàgina 15