La primera volta

No seré jo qui els digui que en les eleccions d’avui no ens hi juguem gaire res. Perquè ens hi juguem molt, moltíssim. Perquè d’aquestes eleccions sortirà un govern a Espanya; i Catalunya, com sempre, en rebrà les conseqüències. Catalunya, ja ho saben vostès, tristament sempre les rep, les conseqüències. Jo no vull ni Vox ni cap tripartit a l’andalusa ni res que s’hi assembli, a Espanya, però a mi em sembla que als catalans ens han traslladat (o ens han volgut traslladar) una responsabilitat que no ens pertoca. És com si, vista l’aritmètica que pronostiquen totes les enquestes, les formacions polítiques catalanes (les partidàries del referèndum, s’entén) tinguessin com a missió afegida la de salvar Espanya de tics postfranquistes, recentralitzacions i tot el que això representa. Si això passa, que no és pas el que jo voldria, insisteixo, serà, benvolguts lectors, perquè així ho han decidit els espanyols, perquè aquesta serà la radiografia d’Espanya i, és clar, perquè les forces majoritàries espanyoles no hauran estat capaces d’arribar a acords amb allò que a ells tant els molesta, que són els partits regionals i que ara, a més a més, se’ls han tornat molt independentistes. Serà interessant veure què passa aquesta nit. O tremolor i més amenaces, o crispetes. I serà interessant saber també què passa a Catalunya perquè, no ens enganyem, a banda de decidir qui és qui al Congrés, les eleccions d’avui no deixen de ser una primera volta de les que venen d’aquí a un mes. I encara més ara, que hi ha aquesta cursa entre les forces independentistes per mesurar no només quin pes tenen cadascuna, sinó també quina estratègia és la que s’imposa. Ja va passar el 21-D, però en la segona volta de les eleccions d’avui (en les municipals i en les europees) és on el panorama s’acabarà d’aclarir. Avui, l’objectiu de les forces independentistes és sumar, sortir-ne vives i, si pot ser, convertir-se en la clau imprescindible per a la formació d’un nou govern a Espanya a canvi de forçar-lo a negociar. D’aquí a un mes, i en funció també d’avui, la cursa serà una altra. El color que tingui el mapa municipal i els resultats a Europa (aquest cop no només sense tàndem Puigdemont-Junqueras sinó com a adversaris electorals) marcarà moltes coses. Però això serà el mes vinent. Avui, de moment, la primera volta.