No, no han guanyat

Ahir vam acudir a votar sense porres a les portes, però igual de vigilats que l’1-O. Aquesta vegada les porres ens observaven des d’algunes de les paperetes dipositades a les taules dels centres de votació, en forma de sigles desacomplexades partidàries de la mateixa violència amb què la jornada del referèndum van bastonejar-nos per haver fet exactament el mateix que ahir. Per això era important demostrar-los que no passarien, perquè no és veritat que, al marge del resultat menys favorable del que ells esperaven, Vox hagi guanyat igualment. Han despullat l’espectre de la dreta i l’han obligat a mostrar-se tal com veritablement és, tal com era, tal com serà, ara novament des d’una oposició previsiblement salvatge i piròmana. Però a l’oposició.

Aquest és el servei que Vox ha fet involuntàriament a la democràcia, l’esmicolament de la dreta més tronada i la negació d’un tripartit que ja no sumarà. No, malgrat la representació parlamentària del genet de la pistola, no poden atribuir-se cap victòria, per més que hagin condicionat la campanya d’unes eleccions que hem guanyat els altres. Els que l’1-O vam defensar les urnes; els que vam demostrar que la resistència passiva aconsegueix derrotar els exèrcits més encegats; els que ahir no ens vam quedar a casa; els que més enllà dels matisos ideològics mai ens oblidarem dels presos i dels exiliats; els que ens hem apuntat a Òmnium Cultural quan l’han intentat criminalitzar.

Aquests som els veritables triomfadors d’una nova etapa que ara ens exigirà més esforços, noves aliances, potser menys personalismes. Hem contestat a l’arrogància conservadora desfermada durant una campanya llastimosa enviant cap a Madrid un bon cabassat de vots progressistes i catalanistes que han servit per desactivar el projecte d’un bloc sinistre víctima dels seus propis cops de colze, de les seves mentides i de la seva mala jeia.