Repressió i més repressió

Ja n’hi ha prou, de dir que les urnes demostren que l’independentisme no és un suflé. Això, ho van aclarir les urnes fa unes quantes conteses electorals. Novetat és que un partit independentista guanyi les eleccions espanyoles a Catalunya, novetat són 22 diputats independentistes catalans al Congrés. Hem passat d’1,1 milions de votants independentistes en les eleccions del 2016 a 1,6 milions el 28-A. Junts per Catalunya obté més vots que CDC, però un diputat menys. Les urnes han premiat Oriol Junqueras i la seva estratègia de no posar línies vermelles per pactar amb Pedro Sánchez. La victòria d’ERC, l’esquerra socialdemòcrata catalana no sucursalitzada ni ambigua en l’eix nacional, és un signe de normalització del país.

Però la repressió continua, s’intensifica. L’endemà de la victòria del PSOE, la Junta Electoral Central (JEC) comunica la prohibició a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de presentar-se a les europees, tal com reclamaven els perdedors de les eleccions, Ciutadans i el PP. JxCat ho avisava en campanya: si algú pretenia repartir el vot entre el 28-A i el 26-M i reservar-lo per a Puigdemont en les europees, potser no ho podrà fer. Es dona la circumstància que el també exiliat Lluís Puig sí que ha pogut concórrer al 28-A; contradiccions de l’Espanya repressora. La JEC embogeix per la possibilitat que Puigdemont es converteixi en eurodiputat, disposi d’immunitat i pugui tornar a Catalunya lliurement. L’Estat espanyol mostra la seva cara més desesperada. És l’Espanya desbocada.

Mentrestant, si res no canvia, Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull podran recollir les seves actes al Congrés, de manera que renunciaran a les del Parlament, mentre que Puigdemont i Comín mantindrien la seva. Així, JxCat recuperaria tres vots a la Ciutadella per al que quedi de legislatura, si és que queda gaire res més que esperar la sentència. Repressió mentre no arriba més repressió.