De Fargnoli a l’N-II

Gràcies a l’arxiver de Girona Joan Boadas, vaig poder gaudir a fons de l’exposició Valentí Fargnoli. L’art en la fotografia, que es pot veure al Museu d’Història i que els recomano vivament. En vaig gaudir perquè Joan Boadas me la va explicar i em va permetre de mirar amb uns altres ulls l’impressionant volum Fotografia en temps de Noucentisme que ell mateix ha publicat i que serveix per conèixer millor la feina de Valentí Fargnoli Iannneta, un fotògraf cabdal que va recórrer les nostres comarques i del qual són les fotografies antigues que ens permeten de saber com érem o com eren joies i la gent de les nostres comarques. L’exhaustiu treball de Boadas permet de descobrir també Adolf Mas, l’home que es va encarregar de crear un arxiu gràfic completíssim del patrimoni monumental català i que va contactar Fargnoli per fer la feina a les comarques gironines. Tot sota la direcció de Jeroni Martorell, arquitecte. L’exposició té un altre què: la darrera feina de Cristina Cervià dirigint la recreació de les converses entre Mas i Fargnoli i que per si sola mereix visitar el Museu d’Història. Ara que es commemora el 75è aniversari de la mort de Fargnoli i que l’Ajuntament de Girona ha dignificat la seva tomba al cementiri vell, també es poden veure fotografies seves a la Casa de Cultura de Girona, a l’exposició Valentí Fargnoli. El paisatge revelat, una selecció d’imatges del fotògraf que hi ha al Centre d’Imatge de la Diputació. S’agraeix tot plegat, com s’agraeix el llibre Girona desapareguda, de Joan Boadas i David Iglésias, amb fotografies que ens ensenyen una ciutat ja desapareguda o que s’ha transformat i per bé. Imatges impactants dels nostres fotògrafs. Em va colpir la de la portada, amb una plaça de Sant Agustí sense edificacions, que només es pot reconèixer pel monument que encara hi ha i per l’Onyar i Sant Feliu al fons. O el record del pas a nivell de la travessia del Carril, amb l’antiga estació a la plaça coneguda ara popularment com la del Núria. Com ha canviat tot! Després només has d’agafar l’N-II tant direcció nord com sud per adonar-te del que no ha canviat: per exemple, el mal tracte endèmic als gironins, que, si no volen perdre temps, no poden agafar la seva carretera nacional per anar a Barcelona, per exemple. Això que hauria de ser història, és història trista del menyspreu amb què ens tracta de sempre el Madrid polític.