El president fa nosa i por

Com si l’editorial del que va ser un gran diari espanyol hagués donat la consigna, la Junta Electoral Central no va tenir cap problema a trencar-se i, abandonant els arguments jurídics, anul·lar la candidatura del president Puigdemont a les eleccions europees. Ho va fer l’endemà de les eleccions espanyoles que van rubricar una gran victòria d’ERC a casa nostra, amb un Junts per Catalunya que va aguantar el que no li pronosticaven les enquestes i amb una victòria a l’Estat del PSOE, després d’una bona recuperació del PSC al Principat. Apartar, escombrar, fer oblidar Puigdemont era la consigna de part de la JEC. Després va parlar la Fiscalia, ho haurà de fer el Suprem i si no ho faran altres instàncies, però queda clar que per alguns se’ls en fot la llei i se’ls en fot el que diran. Es tracta d’apartar Puigdemont perquè no poden suportar-lo i perquè no podrien suportar veure’l al Parlament Europeu i, per tant, també a l’Estat espanyol amb la immunitat que li negaven però què deuria tenir si fem cas de la maniobra que es volien empescar. És un escàndol democràtic de primera magnitud. L’advocat Boye, l’alcalde Trias i la periodista Talegón substituïen Puigdemont, Comín i Ponsatí a les llistes i des de Madrid creuen que el mal ja està fet. No coneixen la capacitat de resiliència del poble català. No sé si es podrà votar Puigdemont, però qui vulgui fer-ho, podrà. Ja m’entenen. Davant de silencis significatius de demòcrates espanyols i catalans per una maniobra indigna, caldria preguntar a la JEC per què el conseller Puig, en idèntica situació que els companys d’exili, va poder presentar candidatura al Senat. O per què el mateix Puigdemont va ser candidat guanyador a les eleccions del 21-D convocades pel 155? Què ha canviat per l’actual resolució? Ja els ho dic: llavors es pensaven que s’ensorraria, però va persistir i hauria estat president. Ara no tenen cap problema a violentar l’estat de dret i la Constitució. I això té un nom.