Res més a dir

L’article 23.2 de la Constitució Espanyola protegeix aquells aspectes del dret de sufragi passiu, que tenen rang constitucional i condició de dret fonamental. L’ordenament jurídic s’ha d’interpretar en el sentit més favorable per a l’exercici dels drets fonamentals, especialment en un procés electoral. La llei orgànica del règim electoral general exigeix que per ser elegible s’ha de tenir la qualitat d’elector. A l’ordenament jurídic vigent, cap espanyol major d’edat pot ser privat de la seva condició d’elector. La inscripció al cens té naturalesa declarativa de la titularitat del dret a vot. Fins i tot els que aspirin a ser proclamats candidats i no figurin com a inclosos a les llistes del cens electoral podran ser-ho sempre que acreditin que reuneixen totes les condicions.

Perquè una persona sigui inelegible, hi ha d’haver condemna per delicte de rebel·lió, terrorisme, contra l’administració pública o contra les institucions de l’Estat. La situació de rebel·lia penal no està inclosa com a causa d’inelegibilitat. Els partits polítics no tenen legitimitat per impugnar la inscripció censal d’un ciutadà en concret. Tot això raonat hauria d’haver portat a una resolució de la Junta Electoral Central desestimant les reclamacions interposades pels partits polítics Ciutadans i Partit Popular contra la candidatura de la coalició Lliures per Europa (Junts per Catalunya) en les quals sol·licitaven l’exclusió dels candidats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín.

Demano disculpes si el lèxic és una mica enrevessat. I és que aquest text no és meu: l’ha escrit el president de la Junta Electoral Central (JEC). Són fragments literals del vot particular que discrepa de la decisió d’expulsar Puigdemont, Ponsatí i Comín de les eleccions europees. Res més es pot afegir quan fins i tot el màxim responsable de la JEC troba injust que es veti tres ciutadans lliures a ser escollits en uns comicis.