Casado, la víctima

No es pot pas negar que és molt bo, aquest Pablo Casado. Han passat cinc dies des de les darreres eleccions a Espanya i no només no assumeix cap responsabilitat pel seu ridícul resultat electoral sinó que, a més, ahir es va espolsar les puces de sobre culpant-ne Mariano Rajoy. És bo. Han passat tantes coses des de diumenge, i algunes de tan greus (com les darreres decisions de la Junta Electoral Central), que a mi em sembla que això ha ajudat a fer que la patacada electoral del PP, l’espectacular patacada electoral, ens passés més desapercebuda del compte. Ha enfonsat el PP al seu mínim històric; ha dut el seu partit molt per sota de qualsevol expectativa demoscòpica, i ha demostrat que la seva capacitat de lideratge és la que és. Cap possibilitat de fer res al Congrés, cap possibilitat de ser decisiu en res al Senat, unes expectatives duríssimes amb vista a les altres eleccions que hi ha a la cantonada, i encara va i dona lliçons. El dilluns, l’endemà de les eleccions, se’l va passar tancat. Ell, que no calla mai, no va dir ni piu. I quan obre la boca és per repartir culpes. “Fa vuit anys que perdem suports electorals; no hi ha res que sigui atribuïble a aquesta darrera campanya”, va dir ahir durant la festivitat de la Comunidaz de Madriz, al costat d’Esperanza Aguirre. I hi va afegir: “Les causes d’aquest resultat tan dolent són tres: la crisi econòmica, els casos de corrupció i la situació de Catalunya” que, va venir a dir, Rajoy no havia sabut resoldre amb més contundència. Segur, Pablo, que tu no hi tens res a veure? Segur? “Culpables hem sigut tots”, va afegir. Caram. Quin lideratge, senyors meus. Si més no, la marquesa Cayetana, la mateixa nit electoral –quan ja no anava vestida de groc–, ho va admetre sense pal·liatius: “Les coses s’han de dir pel seu nom, i això ha estat una derrota; soc responsable dels pèssims resultats”, va dir. Casado, en canvi, reparteix culpes arreu. Ell, suposo, encara es deu considerar una víctima. Magnífic, Casado. Ànims. Continua així. Cap a recollir un altre premi del 26-M. Se’n diu lideratge, d’això teu.