Més sòlid, més divers

Més enllà dels resultats en clau espanyola, els comicis del 28 d’abril proppassat han deixat algunes notícies positives per a l’independentisme, que continua en una situació delicada, per la repressió sostinguda i per la dificultat per trobar un camí clar per a un nou embat a l’Estat amb més garanties d’èxit que el del mes d’octubre del 2017. Segurament la notícia més important és la victòria d’una formació independentista en unes eleccions generals per primer cop des de la Segona República, precisament en aquest punt de la història d’Espanya i de Catalunya. La segona notícia –potser tan o més important– és el creixement sostingut del vot independentista a la capital del país, una de les assignatures pendents de l’independentisme. De fet, va quedar a poques dècimes de guanyar. Tot i les dificultats plantejades per una repressió que no cessa, l’independentisme és avui un moviment més sòlid i més divers que mai. Precisament és més sòlid perquè és més divers. Augmenta en vots i en penetració territorial i demogràfica. No és casual que augmenti el nerviosisme a l’Estat. La reacció antidemocràtica de la Junta Electoral en anul·lar la candidatura de Puigdemont, Comín i Ponsatí, amb una argumentació legal lamentable, n’és una bona mostra. Els resultats de les municipals i europees poden acabar de consolidar el creixement de l’independentisme fins a superar la barrera del 50% dels vots emesos en unes eleccions, que és l’única manera de comptar-nos mentre l’Estat no s’avingui a negociar un referèndum. Això vol dir que avui som més a prop de la independència? Segurament, no. Demostrar que hi ha una majoria és una condició necessària, però no suficient. La república depèn de la capacitat de planificar i executar de manera eficient i efectiva un nou embat democràtic a l’Estat, que arribarà més d’hora que tard, perquè a Madrid, malauradament, continuarà la manca de voluntat política de negociar i acordar una sortida democràtica.