La premsa gironina

La història de la premsa local i comar­cal és un dels grans fets dife­ren­ci­als de Cata­lu­nya. I les comar­ques giro­ni­nes en són l’expo­nent més prolífic. Un estudi del Cam­pus de Comu­ni­cació Cul­tu­ral de la UdG quan­ti­fica en més de 500 les publi­ca­ci­ons que hi ha hagut a la ciu­tat de Girona durant més de dos segles, ja que el pri­mer periòdic apa­reix a finals del s. XVIII. Hi ha mol­tes publi­ca­ci­ons tes­ti­mo­ni­als que aviat van fer el cant del cigne, però altres han mar­cat petja als Països Cata­lans, com ara la revista Presència o aquest mateix diari, que des de Girona ha esde­vin­gut un mitjà naci­o­nal. Alguns periòdics van estar lli­gats a famílies il·lus­tres com L’Auto­no­mista, dels Rahola, i el Diari de Girona, dels Masó. En el tre­ball també s’inci­deix en el nai­xe­ment de la ràdio, de la Tele­visió de Girona o de l’Agència Cata­lana de Notícies, que es crea a Girona impul­sada pel peri­o­dista i pre­si­dent a l’exili Car­les Puig­de­mont. La història de la ciu­tat de Girona a través dels seus mit­jans de comu­ni­cació és el nom del pro­jecte que ha tre­ba­llat un grup d’estu­di­ants del grau de comu­ni­cació cul­tu­ral de la UdG, amb un equip de pro­fes­sors coor­di­nat per Lluís Costa, inves­ti­ga­dor de la història de la premsa giro­nina. El pro­jecte, que es va pre­sen­tar al Col·legi de Peri­o­dis­tes, inclou vuit pro­pos­tes d’iti­ne­ra­ris amb dades de les publi­ca­ci­ons, indrets on s’edi­ta­ven, argu­ments històrics, bio­gra­fies de per­so­nat­ges, entre­vis­tes a his­to­ri­a­dors i peri­o­dis­tes, mapes d’ubi­cació, audi­o­vi­su­als, etc. Es pot acce­dir a l’iti­ne­rari vir­tu­al­ment: https://​sites.​google.​com/​view/​itinerari-​girona/ i s’apre­cia la gran fei­nada que hi ha dar­rere en la loca­lit­zació d’indrets, publi­ca­ci­ons i per­so­nes que ho van impul­sar. Com s’indica en la cons­trucció de l’iti­ne­rari, que també es vol fer amb visi­tes guia­des, els mit­jans de comu­ni­cació for­men part del patri­moni cul­tu­ral del país, tot i que inter­net ha aju­dat a demo­cra­tit­zar la infor­mació, però també ha faci­li­tat una major mani­pu­lació de la veri­tat i la cre­ació de notícies fal­ses. Mai com ara els peri­o­dis­tes havíem dis­po­sat de tan­tes eines per millo­rar la nos­tra feina i interac­tuar amb els lec­tors. Hi ha gale­ries fotogràfiques, enllaços per con­tex­tu­a­lit­zar, gràfics interac­tius, vídeos i dife­rents recur­sos per expli­car l’actu­a­li­tat. Insis­tim-hi una vegada més: no hi ha millor vacuna con­tra la mani­pu­lació i el popu­lisme que uns mit­jans de comu­ni­cació dig­nes, i en la nos­tra història en tenim uns quants.