Tres tasses! Tres!

No és només que el president Carles Puigdemont hagi deixat en fora de joc el Tribunal Suprem i els jutjats contenciosos administratius de Madrid, i que ahir aquests haguessin d’acceptar definitivament que ell, Toni Comín i Clara Ponsatí poden ser candidats a les europees; no és només això, deia, sinó que és la tercera victòria de Puigdemont en el terreny judicial. Ho va fer a Bèlgica, quan hi va aterrar a finals del 2017 i la justícia d’aquest país li va donar empara legal. I ho va tornar a fer un any després, en ser detingut –i fins i tot empresonat– a Alemanya. No vols caldo? Tres tasses. Tres. En tres ocasions a Puigdemont la justícia espanyola l’ha donat per enllestit (i la premsa espanyola –i alguna de la catalana– ho ha aplaudit fervorosament tractant-lo d’eixelebrat), i en tres ocasions Puigdemont ha reviscolat. Alguna cosa deu tenir, ell i el seu equip d’advocats, que, cada cop que un el dona per ofegat –en algun moment, fins i tot alguns de les seves pròpies files–, no només se’n refà, sinó que d’aquestes batalles en surt enfortit. Ahir, el titular del jutjat contenciós administratiu número 9 de Madrid fins i tot va anar més enllà i, a banda d’avalar la candidatura de Puigdemont a les europees, va aprofitar per donar un clatellot al jutge Llarena. “És indiscutiblement fals que la situació de rebel·lia processal [en què Puigdemont, Comín i Ponsatí es troben a Espanya] els sigui imputable personalment”, deia al jutge, que aclaria que si els tres exiliats són vius políticament i es poden presentar a les eleccions és, en tot cas, i al seu entendre, per culpa del jutge Llarena, que va desactivar l’euroordre. Patapam! Clatellot! Per això em pregunto ara quin clatellot rebran els membres de la Junta Electoral Central que, tot i els arguments expressats pel seu president i el seu vicepresident, van decidir dies enrere invalidar els candidats de la candidatura europea de JxCat. Admetran que la seva era una decisió política, un acte de venjança? Assumiran, em pregunto, alguna responsabilitat? Temo que la mateixa que la jutgessa Lamela pels dos anys de presó preventiva de Sandro Rosell.