Esperant el 26-M

El calendari electoral evita que els partits mostrin les estratègies fins al 26 de maig. Els partits estan més quiets complint els protocols electorals i deixant que cada poble faci la campanya segons les seves conveniències. Hi ha assessors que avisen que els resultats no es poden extrapolar i que res tenen a veure les eleccions generals del 28-A amb les municipals i les europees del 26 de maig. A Catalunya, ERC va anar al davant, un fet que no vol dir que torni a passar el 26-M. Els socialistes estan recuperant l’àrea metropolitana, el graner històric socialista. I, per altra banda, en pocs dies han tingut lloc fets com ara la polèmica judicial al voltant de la candidatura de Carles Puigdemont, que podria beneficiar Junts per Catalunya als llocs de més densitat de població de Catalunya i fins i tot es pot veure beneficiada a la resta d’Espanya gràcies a uns vots de protesta de persones que consideren que votar Puigdemont és un vot de càstig als actuals estaments espanyols.

Compàs d’espera d’allò que pugui passar el 26-M. Pedro Sánchez va rebent tots els líders amb la tranquil·litat que numèricament pot prescindir dels partits independentistes amb vista a la investidura.

Es pot assegurar la majoria absoluta en la primera volta. Aquests dies els pot dir, al PP i Ciutadans, que no pactarà res amb els independentistes. Tot i que políticament no pot prescindir ni d’ERC ni de JxCat per desbloquejar l’actual situació i evitar que la seva política sigui un nou malson.

Tot això es veurà el dimarts 21 de maig en la nova composició de la mesa del Congrés dels Diputats. Hi haurà un gest si el PSOE cedeix una secretaria de la mesa a ERC; un gest molt petit en espera dels resultats del 26-M, que, si són favorables, l’independentisme haurà de fer valer davant d’un Sánchez que té molt assumit que governarà en solitari i amb geometria variable.