“Problemista”

Alguns sostenen que l’intent de la Junta Electoral Central d’impossibilitar que Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Antoni Comín poguessin presentar-se a les eleccions europees que se celebraran d’aquí a tres diumenges ha acabat beneficiant els afectats perquè tenen una part de la campanya resolta, de tant com s’han mantingut en primer pla fins a aconseguir que unes altres instàncies judicials rectifiquessin l’impediment. No n’estaria tan segur. La Junta Electoral, organisme censor, es va pronunciar el dilluns posterior al diumenge de les últimes eleccions generals. Segons totes les opinions, els resultats que aquests comicis van oferir, aquí i a Espanya, s’han d’interpretar en el sentit que la gent, el votant, no vol en general més embolics i opta pel diàleg i l’entesa dels partits que són favorables a aquestes virtuts polítiques. La Junta Electoral ha obligat Puigdemont i els seus a fer moltes contorsions i emetre moltes opinions desfavorables de la justícia espanyola i, en general, del sistema democràtic vigent. L’embolic, forçat, s’ha fet present. Puigdemont, que s’havia mostrat favorable a la distensió, s’ha hagut de tensar per fer valer els seus drets electorals. En traurà un rèdit? Dissabte va ser entrevistat a TV3. Puigdemont és un home intel·ligent. No feia cara de felicitat electoral, davant el nou conflicte. El periodista Joan Tapia, que és un dels que creuen que la Junta Electoral ha beneficiat el nostre home a Waterloo, deia, per aquest motiu, que Puigdemont té un àngel de la guarda. Jo diria que té un dimoniet i que la Junta Electoral és un dimoni gros.

Diumenge, l’ANC es va pronunciar a favor de la declaració unilateral d’independència. Ja en vam fer una, o la vam intentar, amb el resultat que hi ha gent a la presó i a l’exili. Dissabte, Puigdemont va fugir d’estudi quan l’entrevistadora, que sabia, com ell, la directriu de l’ANC de l’endemà, li va preguntar què opinava de la reedició.

Per casa corrien unes làmines molt antigues que representaven uns soldats de l’exèrcit espanyol anterior a la guerra de Cuba. Eren uns retallables que ningú no havia retallat mai perquè feien més bonic sencers. A la part inferior, el peu d’impremta deia: “Paluzie, Olot”. Fa anys vaig preguntar a Elisenda Paluzie, actual presidenta de l’ANC, si l’autor de les làmines era parent seu. Ho era, per línia directa. L’olotí Esteve Paluzie Cantalozella (1806-1873) va ser impressor, pedagog i autor de llibres per a nens. El seu fill, Josep Paluzie Lucena (1860-1938), va ser enginyer, esperantista, escaquista i, segons llegeixo en un petit apunt biogràfic, “problemista”. Problemista vol dir que plantejava dificultats, tant en els escacs com en altres jocs mentals. L’objectiu era que els problemes fossin resolts, és clar.