La Llotja de la República

Les elits d’un país no es poden correspondre indefinidament amb els interessos d’un altre lloc. Perquè en cas que això passi o bé desapareixeran aquestes elits, o bé s’esvairà el país. I aquest és el cas dels dirigents que formen el vèrtex empresarial i financer de Barcelona, fins ara bàsicament arrenglerats amb l’estratègia i les decisions que arriben de Madrid però que ara, de cop, han vist com les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona els plantaven davant dels nassos la seva completa falta de base social. N’hi ha hagut prou amb una participació de poc més del 5 per cent perquè la candidatura que impulsava l’ANC arrasés fins a la majoria absoluta. El pròxim president de la Cambra –amb tota probabilitat, Joan Canadell– serà un independentista que s’ha presentat com a tal a les eleccions.

La inclemència de la guerra econòmica contra Catalunya, que va encapçalar Felip de Borbó, ha fet madurar la societat catalana, que va veure com en aquell moment clau les seves elits miraven cap a una altra banda, o, directament, justificaven el trasllat de la seu de milers de societats fora de Catalunya. Aquest episodi incontrovertible és el que està canviant moltes pautes de consum –des de Bonpreu fins a Parlem, per entendre’ns– i el que ha mogut milers de petits empresaris i autònoms a afrontar un complicadíssim sistema de votacions per descavalcar els amos tradicionals de la institució, opacs i monàrquics, i substituir-los per una candidatura republicana.

La nit electoral, quan es van saber els resultats, el grup guanyador es va agrupar per fer-se una fotografia a les escales de la Llotja de Mar, la seu corporativa de la Cambra de Barcelona. Era el mateix lloc en què es va reunir el Consell de Ministres del 21 de desembre passat. En pocs mesos aquest edifici, tan esplèndid, haurà passat de simbolitzar la submissió a l’Estat a contenir un projecte republicà, ple de democràcia i ciutadania.