A la tres
L’abans i el després
El president Carles Puigdemont va oferir ahir la primera roda de premsa llarga i pràcticament només en clau catalana des del 21-D. Com si ho digués de passada, i amb tota la naturalitat del món, va fer una afirmació que a mi em va semblar molt rellevant: si surt escollit eurodiputat a les properes eleccions, deixarà l’acta de diputat al Parlament. Sense dir-ho, va deixar clar que abandona cap esperança de ser restituït com a president de la Generalitat. “Tots sabeu que ho van impedir i que ho continuen impedint; ho hem intentat del dret i del revés, però l’Estat ens ha col·locat una muralla d’enginyeria legal”, va concloure. Què farà, doncs, Puigdemont si surt escollit eurodiputat? “No quedar-me quiet, moure’m, viatjar, reunir-me amb líders polítics i amb mitjans de comunicació; continuar fent el que he fet”, va resumir ell mateix. Fa un no surrender per dedicar-se en cos i ànima a dur el cas català al cor d’Europa. No és, però, un anunci menor. I a mi em sembla que és el preludi de la nova fase en què la política en general, i l’independentisme en particular, entrarà un cop acabat aquest cicle electoral. Perquè ara, amb el soroll de la/es campanya/es tot és molt complicat. Però és evident que entrem en una fase amb moltes incògnites. No sabem què farà Pedro Sánchez (ens entretenim en detalls com el d’Iceta i el Senat quan en realitat el que ens hauria de preocupar és la major); no sabem quina sentència hi haurà del judici de l’1-O ni quines conseqüències comportarà i no sabem, cosa encara més rellevant, quines són de veritat, de veritat de veritat, les diferències estratègiques entre les diferents formacions independentistes. Tinc la sensació, gairebé m’atreviria a dir que la certesa, que som una nova fase. Que no sabrem del cert què pensa Sánchez fins d’aquí a un temps, que cal tal temps per saber les conseqüències (si les té) de la nova correlació de forces en el món independentista, i que ens cal temps, és clar, per saber què passa amb presos i exiliats. Venen nous temps, una nova etapa. Però ens cal temps per saber com serà. Paciència.