Engabiats

Se’ns diu sovint que Europa són menys –i no més– fronteres, però les barreres continuen alçant-se ben poderoses. Fa unes setmanes, vaig estar passejant pels afores de Besiers, pel camí que voreja el canal del Migjorn, una antiga obra destinada al transport fluvial de mercaderies i reconvertida avui en una celebrada atracció turística. Només arribar al poblet on volia iniciar la marxa, em va cridar l’atenció un anunci en un panell electrònic municipal en què es demanaven candidats per substituir el metge, que s’ha de jubilar a l’estiu, i, de cop, em vaig recordar dels armilles grogues i les seves queixes sobre l’abandonament dels serveis públics en àrees rurals i perifèriques. Una senyora a qui vaig preguntar em va dir que no en volia saber res, dels gilets jaunes, però no parava de parlar-ne. Més tard, en una llibreria de Besiers, vaig veure novetats sobre aquest moviment d’ indignats que ha fet escac al mateix president Macron. “Lluitem també pel teu poder adquisitiu”, llegia l’endemà, tornant cap a casa, en un cartró plantat pels armilles en una rotonda d’accés a l’autopista. Semblava que tot girava al voltant dels gilets fins que, passat el coll del Pertús, la ràdio del cotxe em va fer aterrar de ple en la campanya del 28-A i el judici polític. Vaig tenir la sensació que sortia d’una gàbia per entrar en una altra. Busquem espais oberts per respirar, però vivim atrapats en compartiments mediàtics i referencials que ens fan de frontera.