Opinió

De set en set

Rubí

Semblava bona notícia el pacte que van signar els partits polítics per no utilitzar la immigració en la confrontació electoral. És una qüestió massa sensible per barrejar-la en un debat no sempre curós, quan pot incitar discursos racistes i poc democràtics. Amb tot, el debat dels manters ha planat sobre la campanya barcelonina i ho ha fet d’una manera no prou elegant.

Una cosa són les declaracions de bones intencions i una altra és la realitat. I, certament, vivim en una societat bombardejada per actituds individualistes, un territori abonat a la insolidaritat i la xenofòbia, on és fàcil que es consolidi el discurs de la por del desconegut i el rebuig al teòricament diferent. D’exemples, els que vulgueu i en temps electoral, l’augment dels raonaments ultres.

Aquesta setmana, a Rubí, ha esclatat un tema prou expressiu de la realitat que vivim: la gent del barri de Can Rosés no vol que s’instal·li una residència per a menors estrangers no acompanyats (MENA) prop de les seves cases. Els veïns es mobilitzen, criden contra la directora general de la DGAIA, i arrosseguen l’alcaldessa del poble a una posició xenòfoba exclusivista, en què la primera autoritat municipal perd els papers i encapçala la moguda contra l’hotel d’acollida, abonant el fet que pot ser “un perill per a la convivència”.

Sorprenentment, l’alcaldessa socialista de Rubí és graduada social, però en el seu discurs local es queda políticament sola, ja que els altres partits miren cap a un altre costat i no es volen comprometre una setmana abans de les eleccions municipals. Les entitats del tercer sector i el Síndic de Greuges intenten mitjançar i alcaldia i veïns es tanquen al diàleg. Decebedor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.