Emprenedoria i creixement

El diari Financial Times ha tret la tercera edició anual d’un estudi sobre les 1.000 empreses de major creixement de la Unió Europea (UE). L’estudi mesura el creixement percentual de vendes entre el 2014 i el 2017 i recull dades de creació d’ocupació. Les xifres de conjunt són excepcionals, les 1.000 empreses han gairebé multiplicat en tres anys la seva facturació per 4,7 vegades i els seus empleats per 3,6.

En el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona, l’estudi la situa com a sisena concentració d’empreses de creixement a Europa, amb 17 empreses de les 1.000. Les empreses que hi surten són de sectors tan madurs com nous, des de la gestió de residus fins a l’educació, però totes innovadores a l’adoptar diferents models de negoci.

Hi ha, per exemple, una empresa que dona crèdits al consum per mòbil, una que fabrica genèrics o una que ajuda a millorar l’efectivitat del marketing online. El que més sorprèn és que hi ha molts noms desconeguts i que només hi apareixen uns pocs dels sospitosos habituals de l’ecosistema emprenedor. Aquests que estan a tantes conferències d’emprenedoria que no saps quan gestionen l’empresa.

Podria ser que al donar tant protagonisme a determinats segments de start-ups ens estem oblidant de la majoria? És possible que ens centrem només en els que busquen inversors externs i obviem projectes sòlids autofinançats o finançats fora de mercat?

L’emprenedoria ha generat els darrers anys una galàxia d’intermediaris i inversors-consultors que viu d’associar l’èxit d’un projecte a la captació de finançament. Això no és així. Un projecte d’èxit és el que creix en vendes i en empleats, i si no ha hagut de captar inversors, molt millor. Rànquings com el del FT ens ressituen el terreny de joc i haurien de portar a millorar la política d’emprenedoria.