Fets, no paraules...

“Fets, no paraules.” Era el lema de campanya del PSC del 2008. Un eslògan gravat rere la imatge seriosa de qui va ser president de la Generalitat, José Montilla. L’eslògan venia a indicar de manera subliminar que s’havia acabat el temps de fer volar coloms. Sense citar l’autoria en el món polític, el lema continua sent utilitzat a tot arreu que es demanen aspectes concrets i factibles. Ara mateix, a pocs dies que acabi l’actual cicle electoral, el prec és constant, mentre preval la política de gestos. Pedro Sánchez és el polític dels gestos. En el seu curt mandat n’ha tingut en clau catalana més de desafortunats que no pas d’afortunats. Va ser el Consell de Ministres de finals de desembre de l’any passat a Barcelona. Un gest que per poc acaba a cops de pal entre el CDR i la policia. Un gest per aprovar uns acords socials que no calia fer-lo a Barcelona, després d’haver vist tot l’enrenou previ que va haver-hi a la ciutat. Un altre gest va ser la setmana passada amb la designació frustrada de Miquel Iceta com a president del Senat. Sánchez, amb les intencions per Iceta, ha pogut fer veure a la resta d’Espanya que està allunyat dels independentistes catalans, en una operació política que no ha quedat clara, després que hagi influït perquè els catalans Meritxell Batet i Manuel Cruz siguin, respectivament, els presidents del Congrés i el Senat. El gest ha deixat tocat Miquel Iceta, que mai s’havia ofert per a un càrrec institucional com el de ser president del Senat, i que sempre ha tingut voluntat de primer secretari dels socialistes catalans i de candidat a la presidència de la Generalitat.

Avui, al Congrés dels Diputats pot ser el gran dia dels gestos quan es trobin el president del govern en funcions, Pedro Sánchez, i el d’ERC, Oriol Junqueras.