Diumenge hi ha molt en joc

Dedi­car-te durant molts anys a la infor­mació local et dona la pos­si­bi­li­tat de des­co­brir vir­tuts i defec­tes en gai­rebé tots els polítics, també dins aque­lles sigles que no et repre­sen­ten. Si exis­tis­sin les llis­tes ober­tes, estic con­vençuda que arri­baríem a votar alguna per­sona que forma part d’una can­di­da­tura que, en el seu con­junt, està a anys llum del nos­tre pen­sa­ment. Pre­ci­sa­ment per aquest motiu podem arri­bar a enten­dre que, en unes elec­ci­ons muni­ci­pals, els elec­tors puguin arra­co­nar per uns dies la tra­dició i pre­fe­rir aquell can­di­dat o can­di­data que, sota el seu cri­teri, millor i abans li resoldrà els pro­ble­mes quo­ti­di­ans. Aquest diu­menge, però, el país no viurà unes muni­ci­pals com les d’antany. Per molt que alguns can­di­dats vul­guin fer creu i rat­lla amb el con­text repres­siu i ven­dre que només es dis­puta el progrés d’aque­lla ciu­tat, diu­menge no només està en joc qui impul­sarà més esco­les bres­sol o qui millo­rarà l’estat dels car­rers. Votar en clau local s’ende­vina més difi­cultós que mai i és ara quan els ciu­ta­dans dis­po­sen de l’opor­tu­ni­tat de demos­trar que tenen memòria. En el ring de les muni­ci­pals sal­ten can­di­dats amb models molt dife­rents d’enten­dre les lli­ber­tats indi­vi­du­als i col·lec­ti­ves. L’abús de les regles del joc també es pot prac­ti­car des de la ins­ti­tució més pro­pera al ciu­tadà. Per això diu­menge, abans de votar, s’ha de pen­sar en qui farà pro­gres­sar més la ciu­tat però també en qui té la capa­ci­tat de res­pec­tar els drets humans. Hi ha molt en joc.