Democràcia, vaja

Hi va haver un dia, la setmana passada, que al jutge Marchena se li va endevinar tot el que pensava. Va ser aquell dia del “¡Mucho mejor!”, l’expressió que va deixar anar després que l’advocat Benet Salellas, en sentir-se vetat, va dir que no faria més preguntes. “¡Mucho mejor!”, li va etzibar el jutge. Li va sortir del cor. Aquesta setmana, sense que hi tingui res a veure (o potser sí, no ho sé), hi ha hagut una altra expressió, en aquest cas del líder del PP, Pablo Casado, que m’ha colpit tant o més. És evident que la presència d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull al Congrés ha molestat al PP, a Ciudadanos i a Vox, i que ho han expressat. Han parlat d’“escarni a la democràcia”, de “colpistes”, d’“humiliació”, de “vergonya”, de “sense sentit” i de no sé quantes coses més per referir-se al fet que uns diputats electes (sense cap sentència condemnatòria) hagin pogut prendre possessió dels seus càrrecs i assistir a les sessions del Congrés i del Senat. És evident que jo discrepo de les seves valoracions, però entenc que estan en el seu dret d’expressar la seva disconformitat, de fer la seva rebequeria particular i de demanar el que vulguin: que els inhabilitin, que els suspenguin, que els sancionin... Només faltaria, que tots penséssim igual. Però Pablo Casado, el líder del PP, feia dilluns unes declaracions que a mi em van deixar glaçat. “Aquí (deia Casado referint-se a l’hemicicle del Congrés) s’hi han d’asseure els que estan a favor de la unitat d’Espanya, i no pas aquells que volen trencar-la.” Pot semblar, d’entrada, que la frase no diu gaire res de nou. A mi, en canvi, em va semblar terrible. Al Congrés, doncs, segons Casado, només s’hi haurien de poder asseure aquells que defensin la unitat d’Espanya. La resta, no. No es pot ser, doncs, independentista? No es pot defensar la independència d’Espanya a les urnes? Volia dir Casado que els partits independentistes, que evidentment defensen separar-se d’Espanya, no hi poden ser? Ni al Congrés? Se’ls hauria d’il·legalitzar, doncs, Pedro? No és el mètode, el que discuteix Casado, sinó l’objectiu? La democràcia espanyola no es pot permetre que hi hagi qui defensi la independència d’un territori? No es poden asseure, aquests, a l’hemicicle? No ho va dir així, però Casado va fer un Marchena i se li va entendre tot.