Opinió

De set en set

A batuts

Mai no pensava que veuria el dia en què votar en unes eleccions municipals i europees seria apassionant, però aquest dia –avui mateix– ha arribat (cal viure a Catalunya perquè aquestes coses passin). A Anglaterra, les eleccions europees també han apassionat uns quants, però per una raó diferent. Sabut és que els polítics més pro-Brexit solen ser de la ultradreta, com ara el candidat independent Tommy Robinson, un racista declarat; o bé Carl Benjamin, un candidat de l’UKIP que va dir que violaria una diputada laborista; o bé Nigel Farage, que està sent investigat pel presumpte finançament il·legal del seu Brexit Party. Què fer amb aquests polítics impresentables? Doncs, fa uns anys se’ls hauria llançat ous o tomàquets –parlo per experiència pròpia– però ara s’ha descobert una arma que fa molt més efecte: el batut. Tommy Robinson va rebre l’impacte de dos batuts de maduixa durant la seva campanya; a Benjamin li’n van llançar tres mentre predicava odi xenòfob al comtat de Devon. Fa una setmana, quan Farage va aparèixer a Edimburg, la policia va prohibir al McDonalds local que vengués batuts. (Burger King, obviat per les forces d’ordre públic, va posar un rètol a l’aparador que deia: “Servirem batuts a Escòcia durant tot el cap de setmana. Passeu-vos-ho bé!”). Farage, per cert, va ser milkshaked (empastifat amb un batut) el dia següent a Newcastle. A Catalunya, on els batuts es venen més aviat poc, aquesta mena de protesta, malauradament, no és viable. Però, i l’orxata?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.