Canvi de cromos

En només un mes, després de tres eleccions consecutives (generals, municipals i europees), el panorama polític a Catalunya s’ha capgirat com un mitjó. L’independentisme continua sumant (això, senyors meus, ja és una constant que ha vingut per quedar-se), però les dues forces majoritàries en aquest espai s’han intercanviat els papers. Si ERC havia guanyat les darreres eleccions europees a Catalunya, ara hi ha hagut efecte Puigdemont i JxCat ha vorejat pràcticament el milió de vots a Catalunya, relegant Esquerra al tercer lloc. I a la inversa: ERC, que el mes passat ja havia fet un magnífic resultat en les generals, ahir va fer història i es va convertir en la formació més votada a Catalunya, un paper fins ara –i durant molts anys– reservat a l’antiga CiU. Hem aïllat, doncs, moltes incògnites. L’independentisme en surt viu i reforçat i tres independentistes que són a l’exili o a presó ara seran eurodiputats. El president Puigdemont, l’exconseller Comín i el líder d’ERC, Oriol Junqueras (que ja ha anunciat de plegarà de diputat al Congrés), duran un altre cop al cor d’Europa el procés. Puigdemont ja va guanyar la batalla judicial a Bèlgica i a Alemanya, i ara tots junts l’hauran de guanyar al Parlament Europeu, en què el Tribunal Suprem espanyol no hi té res a dir. Arriba, doncs, una nova batalla jurídica. I arriba el moment de veure què farà Pedro Sánchez ara que sap que Espanya és de color vermell (i l’àrea metropolitana de Barcelona també) i ja no hi ha més eleccions a la cantonada. Tres eleccions consecutives han constatat que el procés resisteix però que la correlació de forces entre JxCat i ERC ha canviat. Un detall gens menor si es té en compte que són, és clar, dues forces que governen juntes a Catalunya. Em pregunto, i segur que s’ho pregunten vostès també (i potser el mateix president Torra), quines conseqüències tindrà aquest canvi en una legislatura que fa poc més d’un any que camina. Com afectarà, tot plegat, el govern català, tenint en compte que Puigdemont és ara eurodiputat i que concentrarà la seva feina –encara més– a Europa? Hi haurà estratègia conjunta? Peix al cove? Eleccions a la vista? A la tardor? Després de la sentència? Veurem.