Segueix el cicle electoral

És el primer cop que ERC guanya a la ciutat de Barcelona. L’alcalde serà en Maragall III –el poeta Joan Maragall, l’alcalde Pasqual Maragall i ara Ernest Maragall–. Algú va dir que el nou alcalde és el més semblant a un il·lustre representant de la família Kennedy a l’estil català. ERC, sense haver acabat de fer un avançament absolut a JxCat, ha vençut. No ha pogut vèncer a Carles Puigdemont, que manté més que mai la flama del vot independentista.

Després d’aquestes eleccions el cicle electoral no ha acabat. Va començar el 28-A, seguit del 26-M. Les dues dates deixen entreveure electoralment per on va l’independentisme. El cicle acabarà amb unes eleccions al Parlament. No hi ha data i no és fàcil encertar-la. Està en mans únicament i exclusivament del president Torra, que estarà pendent de les sentències, de les possibles inhabilitacions i de les cares visibles dels cartells electorals –ni JxCat ni ERC tenen decidit el seus respectius candidats–. També, Torra estarà pendent d’allò que indiquin les enquestes oficials del CEO. Ningú avança la convocatòria d’unes eleccions que no li siguin favorables, tot i que hi ha hagut alguns disgustos. Després de l’estiu començaran les pressions convocar-les.

Lluny de les baralles internes i de les competències de les dues marques independentistes, els seus dos líders, Puigdemont i Junqueras, han aconseguit escó al Parlament Europeu. Els fa més forts i els dona més credibilitat davant la comunitat internacional. Aquest fet ha de fer reflexionar Pedro Sánchez de cara al diàleg que va prometre en la seva campanya electoral. L’anomenat “problema català” ha esdevingut el “gran problema espanyol”. Difícilment, la legislatura de les Corts podrà arrencar amb normalitat amb el problema sense resoldre damunt la taula.