Estranys companys de llit

“El PSC era un partit d’esquerres i catalanista, i quan torna a aquesta tradició ens entenem. Ara, si s’alia amb el PP i Cs per intervenir l’autogovern, doncs s’allunya de nosaltres. Ara passa el mateix: si Collboni diu que vol pactar amb Valls per fer-me fora, fa impossible cap acord. Tant de bo que el PSC recordi que era un partit d’esquerres i catalanista i es torni a plantejar governs progressistes.” Aquesta declaració és d’Ada Colau i la va fer en l’entrevista electoral que va publicar aquest diari . En la mateixa entrevista, i durant tota la campanya, Colau va defensar un pacte progressista, però només va citar ERC algun cop, “si no s’acosta a JxCat” i cap al PSC, “el partit sotmès als poderosos”. L’alcaldessa i candidata a la reelecció va admetre diumenge que havia perdut, això sí, per només 5.000 vots. Dilluns a la tarda, però, va dir que se sentia decebuda amb Ernest Maragall perquè mantenia que volia un pacte que inclogués JxCat. Però és que Maragall no s’ha mogut un mil·límetre des que ho va proposar, en precampanya . Ni un. En vista d’això, Colau s’oblida de la frase que inicia aquest article i proposa un impossible: que ERC pacti amb un dels partits del 155 i que els socialistes pactin amb independentistes. Tan absurd com quan Pedro Sánchez proposava un acord sumant Podemos i Ciutadans.

I llavors? ¿Colau cerca una excusa per, vist que això serà impossible, acceptar els moviments que sectors de la llista de Manuel Valls ja defensaven la setmana final de campanya i mantenir-se a l’alcaldia amb els vots del PSC, el mateix Valls, Celestino Corbacho i Eva Parera? No és clar si la frase és de Groucho Marx però, en tot cas, ha passat a la història atribuïda a Winston Churchill: “La política fa estranys companys de llit.” Jo no ho crec, perquè els comuns, que han guanyat en només 14 dels 73 barris de Barcelona, cavarien la seva tomba. No sé pas si són conscients que sense Colau al capdavant, avui Collboni ja seria alcalde. Això sí, crec que tinc clar què hauria fet Xavier Trias diumenge. El mateix que va fer fa quatre anys. Acceptar que havia perdut i tallar d’arrel els intents matussers de fer estranys companys de llit dels dies següents.