Cuidar qui cuida l’art

Als museus no hi ha només obres d’art. També hi ha persones que hi treballen. Treballen per vostè, lector. Venen les entrades, netegen les instal·lacions, vigilen que no entri un lladregot, indiquen el camí si el recorregut per les sales és perdedor, procuren que llibres, postals i bibelots facin goig a la botiga, fan visites guiades, serveixen cafès... El turisme de masses ha desbordat uns equips que fins no fa tant no estaven pensats per acollir tanta gent. I continuen sense estar-hi. En no haver-se reforçat les plantilles, les condicions de treball han empitjorat i l’estrès hi ha fet la resta. Qui no s’angoixaria davant d’una cua que dona la volta a una illa de cases que vol entrar al museu? Al Louvre, els seus treballadors han dit prou i un dia d’aquesta setmana van decidir no atendre els visitants com a protesta. El museu no va poder obrir, és clar. No cal mirar París per veure com d’insostenible és la situació. A Barcelona fa temps que hi ha conflictes i vagues als museus principals; també aquesta setmana hi ha hagut una nova aturada al Museu Picasso. Els qui haurien de solucionar el problema es posen de perfil. L’habitual quan es tracta de qüestions que afecten la cultura. Però s’equivoquen: el factor humà és fonamental per tenir unes bones institucions. És impossible cuidar bé l’art si no es cuida bé la gent que cuiden l’art i les persones que volen gaudir-lo, és a dir, que el cuiden a vostè, lector.