Contra el vianant distret

Llegeixo que als Estats Units hi ha legisladors que es plantegen regular una sanció per multar aquells vianants que van pel carrer amb els ulls clavats al seu mòbil. A Honolulu aquesta regulació ja hi és, en diuen la llei del vianant distret. No m’estranya. L’Estat ens protegeix en tot i pertot, vetlla sempre per tots nosaltres i es posa en tot, no sé què faríem sense ell, han trigat massa temps a deixar-nos campar lliurement per places i carrers sense obligar-nos que ens fixéssim en si teníem el semàfor en color verd, en si creuàvem per un pas de vianants o no, en si estàvem a punt de xocar amb un altre vianant que també mirava el seu mòbil... Pof! “Perdoni, justament li estava enviant un uàtzap”. (Sí, això s’escriu així ara). Però què més vindrà després? Quina altra cosa ens diran que hem de fer o que no hem de fer? Somriure mentre caminem? No avançar per la vorera aquell o aquella que camina més a poc a poc, que no fos cas que s’enfadi? Torno a llegir la notícia. Qualifiquen el fet de mirar el mòbil mentre es camina d’una “espècie d’epidèmia”. Manllau! Empestats del temps medieval, alceu-vos, torneu i expliqueu què era una epidèmia! Els de la notícia acaben afirmant que és evident que això és un problema, escriuen que convindria “que totes les parts implicades, incloent-hi els fabricants de mòbil, hi busquin solucions”. Totes les parts implicades, diuen. No ens deixem els de la Creu Roja. O els del CAP. I dels Piolins, què en farem? Els continuaran deixant hivernar com si no hagués començat l’hecatombe? No ens els enviaran un altre cop? Ho hem de deixar tot a mans dels jutges? No ha arribat l’hora encara? Vinga, constitucionalistes de tot el món, prepareu un nou 155, desempolsegueu la histèria, les banderes i els Piolins adormits, amunt, ¡vamos, ya! una altra vegada un altre ¡A por ellos!