El vot quirúrgic

La darrera onada d’eleccions sembla que ens ha convertit en uns experts de les sumes i les restes. I és que en les municipals i en les europees els resultats revelen que la nostra societat demostra estar hiperinformada i que en cada elecció escull la papereta que més li convé. Si no, com es pot explicar la victòria de Carles Puigdemont? O la d’Ernest Maragall a Barcelona? O l’auge del PSC en detriment de les altres opcions del 155 que han quedat com a residuals a Catalunya? Aquests darrers dies les converses giraven al voltant de dividir el vot. Gent amb posicions properes a l’esquerra votant el president a l’exili perquè es visibilitzi a Europa la situació d’injustícia que afecta el país. Votants del PDeCAT escollint Maragall, exsocialista, per assegurar la victòria independentista a la capital catalana. I a cada municipi la seva singularitat per triar el candidat. Són alguns dels exemples d’aquest vot quirúrgic que el ciutadà fa servir per decantar les opcions polítiques cap a on més li convenen. Aquest tipus de vot també ha destapat una altra característica: ha deixat molt malparades les formacions que són més minoritàries. En alguns consistoris on es presentaven fins a deu formacions la representació dels partits ha quedat reduïda a la meitat. Són temps convulsos, però la ciutadania demostra que hi ha moments que fa servir més el cap que el cor.